Apunts, 12.Trobada (Curs 2017-2018).
La missió de Jesús es va realitzar en
un ambient d’oració. Lluc situa l’inici d’aquesta missió a la sinagoga de
Natzaret, on després de llegir el fragment
de Isaïes: «L’esperit del Senyor reposa sobre meu...», va anunciar: «--«Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar». (Lc 4,21). Després va anar a Cafarnaüm
i curà un home posseït d’un esperit maligne (Lc 4,33-35), i curà «La sogra de
Simó que era al llit amb febre, (Lc 4,38-29). Sortint de Cafarnaüm, Jesús cura
un leprós. (Lc 5.13-14) A partir d’aquí, «Jesús es converteix en una mena de
profeta itinerant, que va fent el bé, realitzant contínuament: predicació,
curació i pregària. «L'anomenada de Jesús s'estenia cada vegada més, i molta
gent acudia per escoltar-lo i fer-se curar [...]; però ell es retirava en llocs
solitaris i pregava». (Lc 5, 15-16)
En l’elecció dels apòstols, «Jesús
se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. Quan va
ser de dia, va cridar els seus deixebles, (Lc 6,12-13)
Després
del miracle del pa i els peixos (Lc 9, 18), va sortir en direcció «a
Betsaida [...] i se n’anà a la muntanya a pregar». (Mc 6,45-46)
Abans de la
confessió de Pere, a Cesarea, en acabar l’oració pregunta als
deixebles: «Qui diu la gent que sóc jo?» I, d’una forma més directa: «--I
vosaltres, qui dieu que sóc?». Aleshores «Pere li respongué: --El Messies de
Déu».(Lc 9.18-21)
Jesús
ensenya a dirigir-se a Déu com a Pare. Quan els deixebles li demanen: ensenya’ns a pregar la seva resposta és: «Demaneu,
i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà»1(Lc 1, 5-13) «quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites,
que els agrada de posar- se drets
i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els
vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa». (Mt 6,5) I els ensenyà el
Pare nostre.
A la
muntanya de les Oliveres (Hort de Getsemaní). Sens dubta
és l’oració de l’angoixa i el silenci de Déu. És a Getsemaní on es produeix,
precisament, el moment més dur i terrible per a Jesús. Més inclús, almenys
moralment, que a la creu en que el dolor és bàsicament físic. Jesús es dirigeix
al Pare (abba) amb la confiança del fill suplicant-li: per a tu tot és
possible. «si ho vols, aparta de mi
aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat,
sinó la teva. (Lc 22, 42).
Aquestes paraules de Jesús, doncs que els jueus resaven
en veu alta, algun dels deixebles: Pere, Jaume o Joan, probablement ho va
sentir. En acabar la seva oració els va trobar dormint i expressa el seu dolor:
«--Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació. (Lc 22,46).
En la versió de Marc, Jesús es dirigeix a Pere, i li diu: «--Simó, dorms? No
has estat capaç de vetllar una hora? Vetlleu i pregueu, per no caure en la
temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble. (Mc 14,37-38)
La pregària de Jesús a la creu. «Probablement, escriu Pagola, les primeres
generacions cristianes no sabien exactament les paraules que Jesús podia haver
murmurejat durant la seva agonia. Ningú va estar tant a prop com per
recollir-les. Però Marc i Mateu posen en llavis de Jesús aquest plany: «Déu
meu, Déu meu, perquè m’has abandonat?» (Sl 22) Segons Lluc les paraules devien ser de súplica: «Pare,
confio el meu alè a les teves mans». (Lluc, 23: 46) i per Joan, es
tractaria del Fill que rendeix comptes: «--Tot s'ha complert»...(Jn, 19:
30)
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada