divendres, 20 d’abril de 2018

CERCAR DES DE DINS


»Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles.
»Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
»El Pare m'estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare. (Jn 10 11-18)


divendres, 13 d’abril de 2018

TESTMONIS

Evangeli, 15 d’abril de 2018, i comentari de J.A.Pagola 

 Diumenge 3 de Pasqua – B (Lluc 24,35-48)

Idees força
Lectura primera,  (Ac 3,13-15,17-19)
Vau matar el qui ens obre el camí de la vida,però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts
Lectura segona (1Jo 2,1-5ª)
Ell és la víctima propiciatòria pels nostres pecats i pels de tot el món
Evangeli
També ells (els deixebles d’Emmaús) contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa.
Mentre parlaven d'això, Jesús es presentà enmig d'ells i els va dir: --Pau a vosaltres.
Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. Jesús els digué:
--Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.
I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.
Però com que de tanta alegria no s'ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué: --¿Teniu aquí res per a menjar?
Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. El prengué i se'l va menjar davant d'ells.
Després els digué: --Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: "Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms."
Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. Els digué: --Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis. (Lc 24,35-48)

L’ORACIÓ DE JESÚS.


Apunts,  12.Trobada (Curs 2017-2018).


La missió de Jesús es va realitzar en un ambient d’oració. Lluc situa l’inici d’aquesta missió a la sinagoga de Natzaret, on després de llegir el fragment  de Isaïes: «L’esperit del Senyor reposa sobre meu...», va anunciar: «--«Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar». (Lc 4,21).  Després va anar a Cafarnaüm i curà un home posseït d’un esperit maligne (Lc 4,33-35), i curà «La sogra de Simó que era al llit amb febre, (Lc 4,38-29). Sortint de Cafarnaüm, Jesús cura un leprós. (Lc 5.13-14) A partir d’aquí, «Jesús es converteix en una mena de profeta itinerant, que va fent el bé, realitzant contínuament: predicació, curació i pregària. «L'anomenada de Jesús s'estenia cada vegada més, i molta gent acudia per escoltar-lo i fer-se curar [...]; però ell es retirava en llocs solitaris i pregava». (Lc 5, 15-16) 

En l’elecció dels apòstols, «Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, (Lc 6,12-13)

Després del miracle del pa i els peixos  (Lc 9, 18), va sortir en direcció «a Betsaida [...] i se n’anà a la muntanya a pregar».  (Mc 6,45-46)

Abans de la confessió de Pere, a Cesarea, en acabar l’oració pregunta als deixebles: «Qui diu la gent que sóc jo?» I, d’una forma més directa: «--I vosaltres, qui dieu que sóc?». Aleshores «Pere li respongué: --El Messies de Déu».(Lc 9.18-21)

Jesús ensenya a dirigir-se a Déu com a Pare. Quan els deixebles li demanen: ensenya’ns a pregar la seva resposta és: «Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà»1(Lc 1, 5-13) «quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-          se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa». (Mt 6,5) I els ensenyà el Pare nostre.

A la muntanya de les Oliveres (Hort de Getsemaní). Sens dubta és l’oració de l’angoixa i el silenci de Déu. És a Getsemaní on es produeix, precisament, el moment més dur i terrible per a Jesús. Més inclús, almenys moralment, que a la creu en que el dolor és bàsicament físic. Jesús es dirigeix al Pare (abba) amb la confiança del fill suplicant-li: per a tu tot és possible. «si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva       voluntat, sinó la teva. (Lc 22, 42).

Aquestes paraules de Jesús, doncs que els jueus resaven en veu alta, algun dels deixebles: Pere, Jaume o Joan, probablement ho va sentir. En acabar la seva oració els va trobar dormint i expressa el seu dolor: «--Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació. (Lc 22,46). En la versió de Marc, Jesús es dirigeix a Pere, i li diu: «--Simó, dorms? No has estat capaç de vetllar una hora? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble. (Mc  14,37-38)
La pregària de Jesús a la creu. «Probablement, escriu Pagola, les primeres generacions cristianes no sabien exactament les paraules que Jesús podia haver murmurejat durant la seva agonia. Ningú va estar tant a prop com per recollir-les. Però Marc i Mateu posen en llavis de Jesús aquest plany: «Déu meu, Déu meu, perquè m’has abandonat?» (Sl 22) Segons Lluc  les paraules devien ser de súplica: «Pare, confio el meu alè a les teves mans». (Lluc, 23: 46) i per Joan, es tractaria del Fill que rendeix comptes: «--Tot s'ha complert»...(Jn, 19: 30)
Selecció i redacció: Salvador Sol

divendres, 6 d’abril de 2018

AGNÒSTICS?

Diumenge 2 de Pasqua – B (Joan 20,19-31)

Idees força
Lectura primera (Ac 4,32-35)
Un sol cor i una sola ànima
Lectura segona (1Jo 5,1-6)
Cada fill de Déu és un vencedor del món

Evangeli
Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres.
Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: --Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: --Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir: --Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà: --Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres.
Després diu a Tomàs: --Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
Tomàs li va respondre: --Senyor meu i Déu meu!
Jesús li diu: --Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. (Jn 20,19-31)

dissabte, 31 de març de 2018

MISTERI D’ESPERANÇA

Lectures,  1 d’abril de 2018, i comentari de J.A.Pagola

Idfees força :
Lectura primera Fets 10,34a.37-43
Després d'haver ressuscitat d'entre els morts, nosaltres hem menjat i hem begut amb ell
Lectura segona Col 3,1-4
Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist

Evanmgeli:
El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
--S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.
Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.

divendres, 16 de març de 2018

CONFIANÇA ABSOLUTA

Evangeli,  18 de març de 2018, i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 5 de Quaresma – B (Joan 12,20-33)

Idees força
1ª. Lectura: Pactaré amb vosaltres una aliança nova
i no em recordaré més del vostre pecat (cf Je 31,31-34)
2ª. Lectura.- Aprengué a ser obedient i es convertí en font de salvació eterna (cf He 5.7-9)

Evangeli.-
Entre els qui havien pujat per adorar Déu amb motiu de la festa hi havia alguns grecs. Aquests anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li demanaren: --Senyor, voldríem veure Jesús.
Felip anà a dir-ho a Andreu, i tots dos ho digueren a Jesús. Ell respongué: --Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat. Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
»Ara em sento contorbat. Què he de dir? Pare, salva'm d'aquesta hora? Però jo he vingut per arribar en aquesta hora! Pare, glorifica el teu nom.
Aleshores una veu va dir del cel estant: --Ja l'he glorificat i encara el glorificaré.
Quan la gent que eren allà ho van sentir, deien que havia estat un tro. D'altres replicaven: --Un àngel li ha parlat.
Jesús els digué: --Aquesta veu no s'adreçava a mi, sinó a vosaltres. Ara arriba la condemna d'aquest món, ara el príncep d'aquest món serà llançat a fora. I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi.
Deia això indicant de quina manera havia de morir. (Jn 12,20-33)

divendres, 9 de març de 2018

ACOSTAR-SE A LA LLUM

Evangeli, 11 de març de 2018, i comentari de J.A.Pagola

Dlumenge 4 de Quaresma – B (Joan 3,14-21)

Lectura primera (2Cr 36,14-16.19-23)
Idees  força: La severitat i la bondat del Senyor es revelen en la deportació del poble a Babiñçonia i destrucció del temple, promogut pel rei dels caldeus, i l’alliberament que eñs atorgà Cir, el rei de pèrsia

Lectura segona (Ef 2,4-10)
Idees  força:  És per gràcia que Déu us ha salvat, a vosaltres que éreu morts per les vostres culpes
Evangeli: (Jn 3.14-21)
Idees  força:  Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell.

«I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell. Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu. La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat s'acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu». (Jn 3,14-21)

dijous, 8 de març de 2018

EL DIA DE PASQUA



Apunts, 10a.Trobada (Curs 2017-2018)
  
«Després de la passió [Jesús] es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu» I els recomanà: «--No us allunyeu de Jerusalem [...] fins que el Pare us envií l'Esperit Sant». (cf Ac 1,3-5)
Ells li preguntaren: --És ara que « restabliràs el Regne a favor d'Israel?» Però Jesús no els hi concretà aquest extrem i. «un núvol se l'endugué, i el deixaren de veure». (cf Ac 1.6-11)
L’episodi del sepulcre obert.- En aquesta narració Lluc presenta, per primer cop, un primer tret d’atribució cristològic: designa a «Jesús, el Senyor». (Lc 24,3)
El meravellós relat dels deixebles d’Emmaús.- Es un relat pedagògic centrat en la fe al Crist ressuscitat. Lluc pretén ajudar als deixebles, en la figura de Cleofàs i companyia, a superar l’escàndol de la creu, utilitzant de suport les Escriptures, per a dir-los-hi que la salvació exigeix superar la prova del sofriment, sortint al pas i advertint a aquells que creuen que tenint Jesús ja ho tenen tot. D’això n’hauria de prendre bona nota l’Església oficial. A Déu si va pel patiment personal i Jesús, el Mestre, ens en va donar exemple
Els deixebles reconeixen Jesús en la «fracció del pa», que és el seu «Memorial»: el lliurament del seu cos, i d’una vida viscuda segons «la voluntat de Déu».
Les aparicions.-  Segons Pau, Jesús ressuscitat: «s'aparegué a Cefes (Pere), i després als Dotze. Després es va aparèixer a més de cinc-cents germans a la vegada, la majoria dels quals encara viuen, però alguns ja són morts. Després es va aparèixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols. Finalment, al darrer de tots, com a un que neix fora de temps, se'm va aparèixer també a mi». (1 Co 15,5-8)
Mateu no és tant explícit, però igualment parla de l’aparició i la missió als apòstols: «Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat» i se’ls va aparèixer, i els hi recomanà: «Aneu a tots els      pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant [...]. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món. (cf Mt 28, 16-20)
El «Kerigma».- El «Kengma» (= «proclamació d’una noticia per un portaveu») és essencial per la propagació de la fe als no cristians (Jueus o gentils = pagans) amb la finalitat d’arribar al més íntim dels seus cors i tinguin un enllaç amb les Escriptures. Lluc en dóna un exemple amb els discursos de Pere: «Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joe»: (Ac 2,16) I, «El Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob, el Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure». (Ac 3, 13)
També Pau es fa apòstol pel kerigma, sobretot amb els discursos a Antioquia: «El Déu d'aquest poble d'Israel escollí els nostres pares i, quan vivien com a immigrants al país d'Egipte, va fer-ne un gran poble i els en tragué amb la força del seu braç». (Ac 13, 17)
Crist va pujar al cel després de confiar als deixebles la responsabilitat de seguir la seva obra. Segons Joan, les últimes paraules a la creu van ser: «Tot s'ha complert». (Jn 19.30)
Tot això Lluc ho situa el dia de pasqua, en el que condensa de forma artificial tota l’experiència pasqual, per a mostrar la unitat indiscutible de la glòria del ressuscitat, i la seva sobirania divina, amb la seva funció «cristològica» i messiànica de salvació, complerta.

Notes de: Salvador Sol, sobre el llibre d’Augustin George; El evangeklio según Lucas

divendres, 2 de març de 2018

EL CULTE AL DINER


Evangeli, 04 de març de 2018, i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 3 de Quaresma – B (Joan 2,13-25)

Idees força de les lectures d’aquest diumenge
Lectura primera (Ex 20,1-17)
La llei, Déu la donà a Moisès
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Déu digué aquestes paraules: «Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavatge. No tinguis altres déus fora de mi.
Lectura segona (1C 1,22-25)
Proclamem un Messies crucificat, que és un escàndol per als homes.
Però aquells que Déu ha cridat veuen en ell la saviesa de Déu

Evangeli  (Jn 2,13-25)
Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; i digué als venedors de coloms: --Traieu això d'aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!
Els seus deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: El zel del teu temple em consumeix.
Llavors els jueus el van interrogar: --Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així?
Jesús els contestà: --Destruïu aquest santuari, i en tres dies l'aixecaré.
Els jueus replicaren: --Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies?
Però ell es referia al santuari del seu cos. Per això, quan va ressuscitar d'entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l'Escriptura i en la paraula de Jesús.
Jesús i Nicodem
Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu nom. Però Jesús no es fiava d'ells, perquè els coneixia tots i no necessitava que ningú li digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.

divendres, 23 de febrer de 2018

ALLIBERAR LA FORÇA DE L’EVANGELI


Evangeli, 25 de febrer de 2018, i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 2 de Quaresma – B (Marc 9,2-10)

Idees força de les lectures d’aquest diumenge
Abraham,està disponible per Déu: «Aqjuí em tens». (Ge 22,1-2), i disposat a sacrificar Isaac, el seu fill únic si aquesta és la seva voluntat. (cf. Ge 22,16)

Déu va perdonar ek fill d’Abraham i no ho va fer amb el seu propi Fill (cf Rm 8, 31-34). «Si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra?»  

Evangeli  ( Mc 9,2-10)
Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se'ls endugué a part tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Llavors se'ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:
--Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia pas què deia, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu:
--Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts».

divendres, 16 de febrer de 2018

ENTRE CONFLICTES I TEMPTACIONS

Evangeli, 18 de febrer de 2018, i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 1 de Quaresma – B (Marc 1,12-15)

Avui recordem que Déu, a través de Noé, va renovar l’aliança a tots els éssers vius que van sortir de l’arca, i a tota la seva descendència.(Vg. Gn 9,8-15) «El Senyor es revela als seus fidels».  (Sàmec – Sl  25 (24), 14), Salva Noè de l’aigia, (que prefigura el baptisme), i el seu Esperit ressuscita Jesús, que esdevé el Crist (el messies) anunciat pels profetes. (Vg. 1Pe, 3,19-22)  L’home no viu només de pa», sinó «de tota paraula que surt de Déu». (Vg Mt 4,4) 

Evangeli  ( Mc 1,12-15)
Era temptat per Satanàs i l'alimentaven els àngels
Immediatament l'Esperit empenyé Jesús cap al desert. Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s'estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien.
Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu.  Deia:
--S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

divendres, 26 de gener de 2018

GUARIDOR

Evangeli, 28 de gener de 2018, i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 4 durant l’any – B (Marc 1,21-28)

Després van anar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.
En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne, que es posà a cridar:
--Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!
Però Jesús el va increpar dient:
--Calla i surt d'aquest home.
Llavors l'esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren molt sorpresos i es preguntaven entre ells:
--Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l'obeeixen!
I la seva anomenada s'estengué de seguida per tota la regió de Galilea.

Guarició de la sogra de Simó i d'altres malalts 

divendres, 19 de gener de 2018

UN MÓN DIFERENT ÉS POSSIBLE

Evangeli, 21 de gener de 2018, i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 3 durant l’any – B (Marc 1,14-20)

Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu.  Deia:
--S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.
Crida dels primers deixebles
Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els digué:
--Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.
Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.

Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes, i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca i se n'anaren amb Jesús.