divendres, 24 de novembre del 2017

LA MISSIÓ INICIAL

Apunts,  5a.Trobada (Curs 2017-2018)
Lluc situa la primera part de la missió de Jesús, essencialment a Galilea, on la seva fama de predicador profètic s’estenia:per tota la regió. «L’escoltaven fariseus i doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem». (Lc.5.17).
«Jesús venia del desert i se n'anà a Natzaret [...].. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir un passatge del llibre d’Isaïes» (Is 61,1-2) Jesús va declarar la seva condició d’enviat, per a «proclamar l’any de gràcia del Senyor.. Plegà el volum i va dir: «Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar». (Cf. Lc 4,16-30)
Lluc té interès en demostrar que la vida de Jesús es recolza en el compliment de les promeses de l’AT. Que la seva missió queda definida en l’oracle d’Isaïes que acaba de llegir.
Tanmateix Lluc estableix un paral·lelisme entre Jesús i Pau, que «en dissabte i a la sinagoga» escolta «la lectura de la Llei i dels Profetes», En acabar la lectura, «els caps de la sinagoga van dir: «si voleu adreçar una exhortació al poble, podeu parlar. Aleshores Pau s'alçà, va fer senyal amb la mà», i va resumir el procés de salvació d’Israel (Cf. Ac 13,13-16)
Jesús no és un profeta com els altres- Ell ha rebut la unció de l’esperit en tota la seva plenitud (Lc 3. 22 i, 4, 1-14) i amb ell comencen els temps de gràcia, i centre la bona notícia és ell mateix. I, seguint l’exemple d’Elies i Eliseu, dóna a entendre que la salvació no és només pels seus conciutadans sinó que va dirigida, també als pagans

Els miracles,
El miracle és una manifestació del misteri de Jesús, un signe del seu poder salvífic i. en alguns d’ells Jesús manifesta de forma més destacada la seva revelació com a messies i a la vegada hi ha una valoració de l’actitud del receptor: Per exemple: En el miracle de la pesca hi ha obediència (Lc 5,4-6). En el la curació del leprós, humilitat. (5.12-13). En el del paralític, confiança i a la vegada solidaritat i esforç. (Lc 5,17-26)  En l’elecció del publicà Leví, la disponibilitat, (Lc 5,27-32) En el de Naim (el fill d’una vídua que duien a enterrar). (Lc 7, 22) i en el de la filla de Jaire, (Lc 8, 40-42 i 49-56), l’esperança: «Els morts ressusciten».
Davant dels miracles dels morts que ressusciten la gent agafava por però donaven gràcies a Déu pel do de la vida. Lluc, en aquests dos miracles, a diferència d’altres, destaca que Jesús no «pregà al Pare», demostrant així el seu poder salvífic «personal».
Lluc fa un paral·lelisme amb el miracle d’Elies amb la següent narració:
El fill de la mestressa de la casa, es va posar greument malalt i va morir. Ella s’adreçà a Elies, dient-li: «Deixa'm estar, home de Déu! ¿Has vingut a casa per recordar a Déu les meves faltes i fer morir el meu fill?».
Elies va agafar el fill «dels braços de la dona, el va pujar a la cambra de dalt, on vivia, i l'ajagué al seu propi llit. 
Després va invocar el Senyor dient: Senyor, Déu meu! ¿Fins i tot a aquesta viuda que m'hostatja vols mal, que fas morir el seu fill? [...]. ! Fes que la vida torni a dins d'aquest infant. 
El Senyor va escoltar el crit d'Elies, la vida tornà a entrar dintre l'infant, i l'infant va reviure.

La dona va dir a Elies: Ara veig que ets un home de Déu i que la paraula del Senyor que tu pronuncies es compleix fidelment. (1Re, 17-24)
Salvador Sol (Llibre de referència: El evangelio según san Lucas, d'Augustín George)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada