dilluns, 3 d’abril del 2017

Cristologia feminista




Apunts,  10a.Trobada (Curs 2016-2017).



La teòloga Elizabeth A. Johonson considera que la cristologia de l'Església catòlica l’han feta els homes, pels homes. Cal doncs construir una teologia cristològica que tingui en compte l’«altre meitat» de la humanitat. Una teologia que posi la dignitat de les dones al mateix nivell que la dels homes, destinatàries també de la pregunta: «i vosaltres, qui dieu que sóc jo?»,
Una teologia, com la de l’alliberament, que parteixi d’aquest col·lectiu doblement discriminat, no pas per «voluntat de Déu: «Jesús és també una bona notícia per les dones.
L’Església és androcèntrica. Tertulià (s, III-IV) considerava la dona com la temptació; «Per ventura ignores que tu ets Eva?». Segons Agustí: «la dona no posseeix la imatge de Déu si no va unida al seu home. L’home sí que és la imatge de Déu, plena i perfecta».
La teologia feminista parteix del «principi del valor de la plena humanitat de les dones». «El sexisme és pecaminós». «tota forma de discriminació en els drets fonamentals de la persona, ja sigui social o cultural, per motius de sexe, raça, color, condició social, llengua o religió, ha de ser vençuda i eliminada, per ser contrària al pla diví». (Gaudium el Spes 29),
Però després d’aquests declaració que ha fet l’Església? Aferrar-se a una suposada tradició que identifica la masculinitat de Jesús amb la masculinitat de Déu: «el que em veu a mi veu el Pare» (Jn 14,9). Però s’obliden que en el Gènesi no és l’home qui crea la dona, sinó «Déu, que és esperit –ni home ni dona-, qui crea la parella». (Ge Cap. 1) Certament Jesús es dirigia a Déu com a Abba, però això no és més que una qüestió sociològico-cultural del temps en que ell va ser a la terra. També en les Escriptures hi ha referències a Déu com a mare, llevadora..., i com au que estén les seves ales sobre els seus pollets. També rep el nom de Sofia (Saviesa). I Jesús explica paràboles en les que Déu actua en el Regne, com «el llevat amb el que la dona...», o, com la dona que cerca la moneda perduda».
El regne de Déu s'oposa a tot grup que estableixi privilegis per a uns i relegui als altres. La condició del Regne és que sigui una comunitat on totes les persones humanes són valorades amb una interrelació i respecta mutu. I, en tot cas, en la predicació de Jesús, els primers són aquells que les societats marginen. Sembla sorprenent que les prostitutes entrin en el Regne del cel abans que els fariseus.
El tracta de Jesús amb les dones és de respecta: les cura, les exorcitza, les perdona i les inclou en el shalom. La seva comunitat de taula era inclusiva, i les dones, tant les pecadores com les que formaven part d’«els seus» compartien l'alegria de la proximitat del Regne. El seu exemple ha portat a una teòloga feminista a observar «que el problema no és que Jesús sigui un home, sinó que [a l’Església] no hi hagi més homes com Jesús».
La interpretació feminista, exclosa dels evangelis, és que Jesús també va cridar dones a seguir-lo, a formar part de la seva companyia de Galilea a Jerusalem: «sostenint la missió, proveint les necessitats de la comunitat» (Lc 8,1-3). Coneixem els noms d'aquestes dones: Maria Magdalena, «apòstol dels apòstols», com l'anomenava Agustí, encapçala la llista, però també hi ha: Joana, Susanna, Salomé, Maria (Cleofàs), i la Samaritana al costat del pou (Jn 4), pel seu testimoni: «Molts samaritans creure en Jesús» (Jn 4,39).
Les «deixebles» van seguir Jesús fins Jerusalem. «Elles no el van abandonar a l'hora del sofriment». Destacant el paper de Maria Magdalena, tots els evangelis narren que van ser elles les que primer van descobrir el sepulcre buit i van rebre en primer lloc la notícia de la resurrecció, essent, per tant, les primeres enviades en missió cristiana.
Selecció i redacció: Salvador Sol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada