Per entendre i seguir Jesús, cal fer-se aquesta pregunta:
«i vosaltres, qui dieu que sóc jo?». I, encara, personalitzant la pregunta: Qui
és Jesús per a mi? I que la resposta es manifesti en les paraules que diem i en
la manera com vivim la vida, com agents de pau i de justícia.
Això
és especialment important avui en que hi ha un gran pluralisme religiós i es fa
difícil inculturar «les dites i els fets» de Jesús a un món en el que prima
l’especulació i el personalisme hedonista. Però la justícia social segueix
essent la llei que ha de fer possible la consolidació del Regne.
En
la seva carta encíclica Redemptor
hominis. Joan
Pau II, presenta l'encarnació redemptora de Jesucrist i el seu efecte salvífic
sobre tota la raça humana, i ens retorni, a tots i a cada u de nosaltres la dignitat
gratuïta de ser fills de Déu.
També
els bisbes de la Conferència Episcopal Nord-americana, en les cartes pastorals
sobre la construcció de la pau i la justícia econòmica, i ho fan d’acord amb la
predicació de Jesús i el seu exemple humà, en un món, com el d’avui, ple d’odi i injustícies.
La seva culminació a la creu, és l’exemple del rebuig a la seva missió
salvífica. La resurrecció, tanmateix, és la reafirmació del pla de Déu pels
homes i dones de tots els temps.
La
confessió de fe en Jesús, del seu compromís amb el proïsme i la seva solitud en
morir a la creu com un pecador, reafirma la necessitat de replantejar-se la
pregunta: «Qui és Jesús per a mi?»,
Jesús és la Paraula encarnada que
ens revela l'amor i la misericòrdia de Déu, i restableix la semblança dels
éssers humans amb Déu. (Vg. Ge 1,26). Imatge que havia estat desfigurada pel
pecat. El veritable descens de la Paraula eterna és un esdeveniment redemptor; és
el fonament de la seva funció entre nosaltres, que s’estén a tota la humanitat.
Segons Joan Pau II, la missió de l’Església és la de
promoure la justícia social per a tots els humans, per la seva dignitat de
fills de Déu, com a condició de la
seva relació amb Jesucrist (Vg. RH 8) .
Jesús es va posar de part dels marginats i la seva missió
era alliberar-los de l'esclavitud dels poders d'aquest món: el pecat i la mort.
Crist ha iniciat la redempció promesa que arribarà a tothom en un temps indefinit,
escatològic, i ens deixa com a testimoni la seva relació de confiança amb l'Abba i la presència del seu Esperit en el món.
Els bisbes nord-americans ens recorden que les «dites i
els fets» de Jesús han quedat com a valors del Regne. Jesús va acollir a tots
els que acudien a ell, sense excloure ningú per causa del seu status o de la
seva conducta prèvia. Va guarir els cossos i els esperits de les persones,
expulsant els dimonis dels qui n’eren posseïts. Va perdonar els pecats, va
tornar la pau als éssers humans amb ells mateixos, amb els altres i amb Déu. Va
assenyalar les injustícies del seu temps i es va oposar als que posaven pesades
càrregues sobre les espatlles dels altres. Aquesta activitat no va ser una
expressió d'afabilitat superficial, ja que en ocasions va haver d’actuar de
forma contundent, com amb els mercaders del temple. Tot i que, «en fer aquestes
coses. Jesús no oblidava la misericòrdia de Déu a un món que coneixia la
violència, l'opressió i la injustícia. [...] El missatge de Jesús i les seves
accions van ser perilloses en el seu temps i van conduir a la seva mort, una
mort cruel insidiosament infligida, una
mort criminal» (El desafiament de la pau 48-49).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada