divendres, 27 de gener del 2017

UNA ESGLÉSIA MÉS EVANGÈLICA



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 4 durant l’any – A (Mateu 5,1-12)

En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient: 
Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
Feliços els humils: ells posseiran la terra!
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies!
Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit. (Mt 5,1-12)

 

diumenge, 22 de gener del 2017

LA HUMANITAT DE JESÚS



Apunts,  5a.Trobada (Curs 2016-2017).

El 1951 es va commemorar el 1.500 aniversari del concili de Calcedònia (451). Aquesta commemoració va donar peu a que els teòlegs aprofitessin per aprofundir en l’estudi del què es va afirmar com a doctrina sobre la naturalesa de Jesús, el Crist.
En el Concili es va definir que la identitat de Jesucrist comprenia dues naturaleses: la humana (consubstancial als humans) i la divina (consubstancial a la divinitat). I que, ambdues naturaleses configuraven una sola persona. Ara els teòlegs no discuteixen aquesta afirmació, sinó com explicar de forma senzilla, que això ha fet possible la Salvació.
La raó ens diria que aquesta unió formaria un 50% de cada naturalesa. Però aquí hi ha el misteri: Jesús era 100% home i 100% Déu, argumentant que només un Déu i un home totals ens podia dur la salvació. Per L. Boff: «Tant humà com Jesús només ho pot ser Déu».
Què entenem avui per naturalesa humana? Els éssers humans són els que es qüestionen el per què de les coses, és conscient del què sap i cerca una resposta a les tres preguntes bàsiques: d’on vinc, què faig aquí, quin futur m’espera. És el que, en tant que home, es devia qüestionar Jesús a l’Hort de les Oliveres; la capacitat d’esperar contra tota esperança.
La persona humana és un ésser amb capacitat per estimar, en un amor que es desdobla en els fills que són objecta i subjecta d’estimació. Condició que li ve de Déu, que estima la persona: «Déu és amor» (1 Jn 4,7-8). Un amor que no s’assoleix aquí a la terra. «Ens has fet, oh Déu, per a Tu, i el nostre cor està inquiet fins que descansi en Tu» (St. Agustí).
Si la naturalesa humans és un misteri, quin més gran misteri no serà Déu? Aquell que a Moisès li dóna com a resposta: «Soc qui Soc!». No podem pretendre tancar Déu en: un concepte, una paraula, una imatge, un nom o una definició. «Si ho comprens, no és Déu» (St. Agustí). «Quan volem parlar de Déu ja estem parlant d’una altre cosa» (R. Panikkar)
A Calcedònia, es va debatre la qüestió fonamental del cristianisme. Jesús era Déu i es va fer home; dues naturaleses hipostàtiques. (bisbe Alexandre i el deixeble Atanasi), A l¡’altra banda s’afirmava que Jesús no havia estat «engendrat» sinó «creat», i per tant no podia ser Déu i home a la vegada. ( Sacerdot Arri, d’Alexandria, i el bisbe Eusebi de Nicomèdia). El Concili va decretar la raó dels primers i els segons (arrianisme) van rebre l’ excomunió.
El Concili recupera el què ja deien els primers escrits canònics: «el qui és la Paraula s’ha fet home» (Jn 1,14); «Perquè en ell resideix corporalment tota la plenitud de la divinitat» (Co 2,9); «Us ho ben asseguro: des d’abans que Abraham nasqués, jo soc» (Jn 8,58); «Jo i el Pare som u» (Jn 10,30); Déu diu «del seu Fill: El teu tron, oh Déu, es manté pels segles dels segles, i el teu ceptre just és el ceptre del teu Regne» (He 1,8).
Que Jesús el Crist fos Déu i home és important perquè enalteix la condició humana, que ha estat creada i redimida pel mateix Déu. Els éssers humans estan estructurats amb anhels de infinit, i, en recerca constant de veritat i amor. És a dir: vers la Veritat, l'Amor i la Vida, que són Déu mateix. Per això, a més realització humana, més a prop s’està de Déu. «La glòria de Déu és que l'ésser humà visqui en plenitud!». (Ireneu de Lió. pare de l’Església)
El concepte bíblic de buidament (kenosis) ens ajudarà a entendre millor que els humans formen part de la divinitat, ocupant l’espai que Déu ens deixa de si mateix; «Ell, que era de condició divina [...] es va buidar, prenent la condició d'esclau» (Fl 2,6-7). El Concili Vaticà II ratificà les dues naturaleses de Jesús el Crist (Gaudium et Spes 22).

Notes de: Salvador Sol, sobre el 1r. Llibre de John P. Meier; Un judio marginal. Nueva visión del Jesús històrico.

divendres, 20 de gener del 2017

UNA COSA NOVA I BONA



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 3 durant l’any – A (Mateu 4,12-23)

Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; però va deixar Natzaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:
«Terra de Zabuló i de Neftalí,
camí del mar, l'altra banda del Jordà,
Galilea dels pagans:
el poble que vivia en la fosca
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien
al país de mort i de tenebra».
Des d'aleshores Jesús començà a predicar. Deia: --Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.
Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els diu: --Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.
Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir.
Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir.
Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena. (Mt 4,12-23)

divendres, 13 de gener del 2017

AMB EL FOC DE L’ESPERIT



L’evangeli del diumenge

 Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:
 Diumenge 2 durant l’any – A (Joan 1,29-34)

L'endemà, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà: --Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! És aquell de qui vaig dir: "Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia." Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.

Joan testimonià encara: --He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell. Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: "Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant." Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu. (Jn 1,29-34)