dissabte, 30 de desembre de 2017

LLARS CRISTIANES

Evangeli, 31 de desembre de 2017, i comentari de J.A.Pagola Sagrada Família – B (Lluc 2,22-40)

Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins .
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient: --Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, com li havies promès.
Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo
a tots els pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el teu poble.
El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: --Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.
Creixença de Jesús
Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.
A l'edat de dotze anys, Jesús va al temple 

divendres, 29 de desembre de 2017

LI VAN POSAR EL NOM DE JESÚS

Evangeli, 31 de desembre de 2017, i comentari de J.A.Pagola

Cap d’any – B (Lluc 2,16-21)

Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

diumenge, 24 de desembre de 2017

EN UNA MENJADORA

Evangeli, 25 de desembre de 2017, i comentari de J.A.Pagola

Nadal – B (Lluc 2,1-14)

Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.
Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'àngel els digué: --No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:

--Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima. 

divendres, 22 de desembre de 2017

AMB ALEGRIA I CONFIANÇA

Evangeli, 24 de desembre de 2017, i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 4 d’Advent – B (Lluc 1,26-38)

El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
--Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué: --No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
Maria preguntà a l'àngel: --Com podrà ser això, si jo sóc verge?
L'àngel li respongué: --L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.
Maria va dir: --Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.

I l'àngel es va retirar. 

divendres, 15 de desembre de 2017

OBRIR-SE A DÉU

Evangeli, 17 de desembre de 2017, i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 3 d’Advent – B (Joan 1,6-8.19-28)

Déu envià un home que es deia Joan.
Vingué com a testimoni
a donar testimoni de la llum,
perquè per ell tothom cregués.
Ell no era la llum,
venia solament a donar-ne testimoni. (Jn 1,6-8)

Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren: --Qui ets, tu?
Ell no es va negar a respondre i confessà clarament: --Jo no sóc el Messies.
Ells li preguntaren: --Qui ets, doncs? Elies?
Els respon: --No el sóc. --Ets el Profeta?; Respongué: --No.
Llavors li digueren: --Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix?
Ell va declarar: --Sóc la veu d'un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor. Així ho va dir el profeta Isaïes.
Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, li van fer aquesta altra pregunta:
--Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?
Joan els respongué: --Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies.

Això va passar a Betània, a l'altra banda del Jordà, on Joan batejava. (Jn 1,19-28)

divendres, 8 de desembre de 2017

AMB JESÚS COMENÇA UNA COSA BONA

Evangeli, 10 de desembre de 2017, i comentari de J.A.Pagola

Diumeng D e 2 d’Advent – B (Marc 1,1-8)

Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.
En el profeta Isaïes hi ha escrit:
Jo envio davant teu el meu missatger
perquè et prepari el camí.
És la veu d'un que crida
en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes.
Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. Anaven a trobar-lo gent d'arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s'alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: --Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. Jo us batejo amb aigua, però ell us batejarà amb l'Esperit Sant. (Mc 1,1-8)

divendres, 1 de desembre de 2017

UNA ESGLÉSIA DESPERTA


Evangeli, 03 de desembre de 2017, i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 1 d’Advent – B (Marc 13,33-37)


»Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. Passa com amb un home que se'n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom.

,

divendres, 24 de novembre de 2017

ALLÒ QUE ÉS DECISIU

Evangeli, 26 de novembre de 2017,

Comentari de J.A.Pagola Jesucrist, Rei de tot el món –A (Mateu 25,31-46)

»Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: --Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
»Llavors els justos li respondran: --Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
»El rei els respondrà: --Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.
»Després dirà als de la seva esquerra: --Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
»Llavors ells li respondran: --Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
»Ell els contestarà: --Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.
»I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.


LA MISSIÓ INICIAL

Apunts,  5a.Trobada (Curs 2017-2018)
Lluc situa la primera part de la missió de Jesús, essencialment a Galilea, on la seva fama de predicador profètic s’estenia:per tota la regió. «L’escoltaven fariseus i doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem». (Lc.5.17).
«Jesús venia del desert i se n'anà a Natzaret [...].. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir un passatge del llibre d’Isaïes» (Is 61,1-2) Jesús va declarar la seva condició d’enviat, per a «proclamar l’any de gràcia del Senyor.. Plegà el volum i va dir: «Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar». (Cf. Lc 4,16-30)
Lluc té interès en demostrar que la vida de Jesús es recolza en el compliment de les promeses de l’AT. Que la seva missió queda definida en l’oracle d’Isaïes que acaba de llegir.
Tanmateix Lluc estableix un paral·lelisme entre Jesús i Pau, que «en dissabte i a la sinagoga» escolta «la lectura de la Llei i dels Profetes», En acabar la lectura, «els caps de la sinagoga van dir: «si voleu adreçar una exhortació al poble, podeu parlar. Aleshores Pau s'alçà, va fer senyal amb la mà», i va resumir el procés de salvació d’Israel (Cf. Ac 13,13-16)
Jesús no és un profeta com els altres- Ell ha rebut la unció de l’esperit en tota la seva plenitud (Lc 3. 22 i, 4, 1-14) i amb ell comencen els temps de gràcia, i centre la bona notícia és ell mateix. I, seguint l’exemple d’Elies i Eliseu, dóna a entendre que la salvació no és només pels seus conciutadans sinó que va dirigida, també als pagans

Els miracles,
El miracle és una manifestació del misteri de Jesús, un signe del seu poder salvífic i. en alguns d’ells Jesús manifesta de forma més destacada la seva revelació com a messies i a la vegada hi ha una valoració de l’actitud del receptor: Per exemple: En el miracle de la pesca hi ha obediència (Lc 5,4-6). En el la curació del leprós, humilitat. (5.12-13). En el del paralític, confiança i a la vegada solidaritat i esforç. (Lc 5,17-26)  En l’elecció del publicà Leví, la disponibilitat, (Lc 5,27-32) En el de Naim (el fill d’una vídua que duien a enterrar). (Lc 7, 22) i en el de la filla de Jaire, (Lc 8, 40-42 i 49-56), l’esperança: «Els morts ressusciten».
Davant dels miracles dels morts que ressusciten la gent agafava por però donaven gràcies a Déu pel do de la vida. Lluc, en aquests dos miracles, a diferència d’altres, destaca que Jesús no «pregà al Pare», demostrant així el seu poder salvífic «personal».
Lluc fa un paral·lelisme amb el miracle d’Elies amb la següent narració:
El fill de la mestressa de la casa, es va posar greument malalt i va morir. Ella s’adreçà a Elies, dient-li: «Deixa'm estar, home de Déu! ¿Has vingut a casa per recordar a Déu les meves faltes i fer morir el meu fill?».
Elies va agafar el fill «dels braços de la dona, el va pujar a la cambra de dalt, on vivia, i l'ajagué al seu propi llit. 
Després va invocar el Senyor dient: Senyor, Déu meu! ¿Fins i tot a aquesta viuda que m'hostatja vols mal, que fas morir el seu fill? [...]. ! Fes que la vida torni a dins d'aquest infant. 
El Senyor va escoltar el crit d'Elies, la vida tornà a entrar dintre l'infant, i l'infant va reviure.

La dona va dir a Elies: Ara veig que ets un home de Déu i que la paraula del Senyor que tu pronuncies es compleix fidelment. (1Re, 17-24)
Salvador Sol (Llibre de referència: El evangelio según san Lucas, d'Augustín George)

divendres, 17 de novembre de 2017

RECERCA CREATIVA

Evangeli, 19 de novembre de 2017

Comentari de J.A.Pagola Diumenge 33 durant l’any – A (Mateu 25,14-30)

«De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar.
«Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.
«Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient: --Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.
«L'amo li va dir: »--Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
«Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué: --Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.
«L'amo li va dir: --Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
«Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué: --Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.
«Però l'amo li va respondre: --Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. (Mt 25,14-30)


dissabte, 11 de novembre de 2017

ENCENDRE UNA FE GASTADA

Evangeli, 12 de novembre de 2017, i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 32 durant l’any – A (Mateu 25,1-13)

«Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l'espòs. N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.
»Com que l'espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam: --L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l!
»Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. Les noies sense seny van dir a les assenyades: --Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen.
»Les assenyades respongueren: --Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.
»Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.
»Finalment arribaren també les altres noies i deien: --Senyor, Senyor, obre'ns!
»Però ell va respondre: --Us asseguro que no us conec.
»Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.

divendres, 3 de novembre de 2017

NO FAN EL QUE DIUEN

Evangeli, 05 de novembre de 2017, i comentari de J.A.Pagola 

Diumenge 31 durant l’any – A (Mateu 23,1-12)

«Aleshores Jesús s'adreçà a la gent i als seus deixebles i digué:
--Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. reparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent: s'eixamplen les filactèries i s'allarguen les borles del mantell; els agrada d'ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de "rabí", o sigui "mestre"».

«Però vosaltres no us feu dir "rabí", perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de "pare" aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ni us feu dir "guies", perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. El qui s'enalteixi serà humiliat, però el qui s'humiliï serà enaltit».(Mt 23,1-12)

divendres, 27 d’octubre de 2017

CREURE EN L’AMOR

Evangeli, 29 d’octubre de 2017, i comentari de J.A.Pagola   Diumenge 30 durant l’any – A (Mateu 22,34-40)

«Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35 i un d'ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:  
--Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?

 Jesús li digué: 
-- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. 
Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos».(Mt 22,34-40)

dimarts, 24 d’octubre de 2017

El misteri de Jesús en l’evangeli de Lluc

Apunts,  2a.Trobada (Curs 2017-2018)

Els evangelis pretenen «explicar la revelació de Déu en Jesucrist. i mostrar el seu projecte de salvació entrant en la història humana» (Yves Saoût) La singularitat del de Lluc és la narració del naixement de Joan Baptista i els elements que el diferencien del de Jesús. Joan neix en la confortabilitat de la casa del sacerdot Zacaries, amb veïns i amics que el venen a visitar, i es pregunten: «Què serà aquest infant?». Jesús, paradoxalment,, neix en el moment d’un atzarós viatge imposat per un decret de l’emperador pagà, en un estable, «no havien trobat cap lloc on hostatjar-se» i, sense més visitants que quatre pastors, «gent marginal». Però, «Al costat de tanta precarietat»,Lluc escriu de forma inèdita: «els àngels anuncien: ha nascut el salvador».  
Els escrits de Lluc, Evangeli i Fets dels apòstols, van adreçada a Teòfil, un notable, deixeble de Pau i de cultura hel·lenista com ell i estan fonamentats en escrits anteriors, de Mateu i Marc, de la font Q i de investigació pròpia, intentant relacionar la vida, mort i resurrecció de Jesús amb els anuncis dels profetes i la voluntat de situar Joan i Jesús, entre l’Antic i el Nou Testament. I deixar constància del misteri de Jesús; la seva condició humana – divina.
Lluc emmarca el seu evangeli en un moment determinat de la història: «En temps d'Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot que es deia Zacaries...» I, segueix amb l¡estil narratiu de qui explica un conte: «Un dia, Zacaries exercint al Temple les funcions de sacerdot, rebé la visita d’un àngel del Senyor...», També Maria rep la salutació de l’àngel, Déu te guard, plena de gràcia, En ambdós casos hi ha el dubte: Com pot ser això –pregunta Zacaries- si jo soc vell i la meva dona també.... Maria pregunta: Com podrà ser això, si jo soc verge?».
Elisabet embarassada pensava: «Com ha obrat amb mi el Senyor!». Maria exclama: «El Senyor ha obrat en mi meravelles». Joan «serà gran als ulls del Senyor», Jesús «serà gram i l’anomenaran Fill de l’Altíssim...».
Lluc destaca la circumcisió de Joan amb una gran festa. De Jesús en destaca la presentació`al temple. Jesús fa la seva entrada a la casa del Pare i és rebut per «un home que es deia Simeó, que ple de l’Esperit» pronuncia aquestes paraules: «Els meus ulls han vist el Salvador». Joan serà «gran davant del Senyor», prepararà els seus camins., Jesús esdevindrà «el Messies, el Senyor».
Una vida itinerant de profeta. Batejat per Joan i superades les proves del desert, Jesús «ple del poder de l’Esperit» inicia una vida itinerant de profeta. a Galilea: «Ensenyava a les sinagogues, i tothom el lloava».
Lluc pretén desvelat el misteri de Jesús, com a Fill de Déu i Crist – Messies. I, ho fa poc a poc, a través dels «fets» i les «paraules» amb les que Jesús anuncia el Regne». Per exemple, amb la narració de l’encontra entre Jesús i Zaqueu, i amb la paràbola de les mines ens prepara per l’esdeveniment pasqual i l’espectacular entrada de Jesús a Jerusalem, amb el pollí i la gent cridant: Beneit el rei. El qui ve en nom del Senyor.
L’evangelista reconeix que no pot explicar la revelació de Déu, en el misteri de Jesús, però en presenta una selecció d’allò que considera més rellevant, per tal que el lector, amb l’ajuda de l’Esperit, arribi al màxim apropament possible al misteri. Per això presenta paral·lelismes amb les Escriptures: compara la multiplicació dels pans amb el manà, i l’eucaristia amb la pasqua jueva. Lluc considera que Jesús té trets d’Elies, Moisès i David,
Notes de: Salvador Sol, sobre el llibre de Augustin George. El evangelio según san Lucas

divendres, 20 d’octubre de 2017

ELS POBRES SÓN DE DÉU

Evangeli del diumenge 22 d’octubre de 2017 (Mt 22,15-21), i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 29 durant l’any – A (Mateu 22,15-21)

Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li: --Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes de debò el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. Digues-nos què et sembla: --És permès o no de pagar tribut al Cèsar?
Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: --Per què em poseu a prova, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut.  
Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà: --De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?
Li responen: --Del Cèsar.

Jesús els diu: --Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. 

divendres, 13 d’octubre de 2017

INVITACIÓ

Evangeli del diumenge 15 d’octubre de 2017 (Mt 22,1-14), i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 28 durant l’any – A (Mateu 22,1-14)

Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué: --Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec: --Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l'aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!
»Però ells no en feren cas i se'n van anar, l'un al seu camp, l'altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Llavors va dir als seus servents:  --El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.
»Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s'omplí de convidats.
»Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s'adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, i li digué: --Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?
»Però ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: --Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Perquè molts són cridats, però pocs són escollits. 

divendres, 6 d’octubre de 2017

CRISI RELIGIOSA

Evangeli del diumenge 08 d’octubre de 2017 (Mt 21, 33-43), i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 27 durant l’any – A (Mateu 21,33-43)

»Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; però els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo. Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!" L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.
»Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?
Li responen: --Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.
Jesús els diu: --¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?
»Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar. (Mt 21,33-43)

divendres, 29 de setembre de 2017

AL DAVANT NOSTRE

Evangeli del diumenge 01 d’octubre de 2017 (Mt 21, 28-32), i comentari de J.A.Pagola

»Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir: »--Fill, vés avui a treballar a la vinya.
»Ell li va respondre: »--No hi vull anar.
»Però després se'n penedí i va anar-hi. Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre: »--De seguida, senyor.
»Però no hi va anar.
Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare?
Li responen: --El primer.
Jesús els diu: --Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l'heu cregut. (Mt 21,28.-32)

dijous, 28 de setembre de 2017

L'EVANGELI SEGONS LLUC

Apunts,  1a.Trobada (Curs 2017-2018).


«Tot el que podem fer ve de Déu; ell ens ha fet capaços de ser servidors de la nova aliança, que no és la de la lletra de la Llei, sinó la de l'Esperit. Perquè la lletra mata, però l'Esperit dóna vida. (2Co 3,5-6)
Aquestes paraules de Pau, de qui Lluc era deixeble, són presents en el seu evangeli; no pretén pas narrar la literalitat de l’acció i les paraules de Jesús sinó cpm aquestes foren compreses i predicades pels seus deixebles.
L’autoria d’aquest tercer evangeli va ser certificada el s.II. per lreneu de Lió.
Es tracta d’un evangeli escrit des de les comunitats impulsades per Pau, i va, especialment dirigit als gentils, que pels jueus són pagans, perquè no formen part del poble escollit.
Sembla que «Lluc va quedar impressionat en tenir notícies del personatge Jesús, a qui no va conèixer personalment, però en va veure «el rostre del ressuscitat», en el seu mestre Pau, «transfigurat en el camí de Damasc». (Etienne Charpentier) I, guiat per la seva mirada de historiador i la seva fe de convertit. va intentar descobrir a Jesucrist en aquell nen nascut a Betlem, i en aquell adolescent que es quedà en el temple, als dotze anys, parlant amb els mestres de la llei. I, al mateix temps, descobrir en l’home Jesús, el profeta que orienta tota la seva vida vers Jerusalem, la ciutat en la que els màrtirs donen el seu testimoni».(E.C.) També el va «impressionar profundament l’extraordinària humanitat del Déu que representa Jesús, amb unes entranyes que s’estremien davant de la mare que acabava de perdre el fill i de la increïble amistat que tenia amb els pecadors (=malalts) de qui tothom escapava, i, de les dones que socialment eren menystingudes». El Jesús de Lluc «és un personatge meravellós i inefable, que el presenta com qui fa una confidència sobre el seu ser estimat».
Lluc segueix el cànon establer de dirigir el llibre a un personatge honorable. I ell ho fa,  amb un deixeble honorable de Pau, anomenat Teòfil (nom que vol dir: estimat de Déu), i de forma inèdita l’inicia amb l’anunci i naixement de Joan Baptista per acabar, com tots, amb la mort i resurrecció de Jesús. Però, a diferència dels altres evangelistes escriu un segon llibre, que anomena Fets dels apòstols, en el que narra les aparicions del Jesús ressuscitat i l’activitat apostòlica postpasqual dels seus seguidors: «vosaltres, quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra». (Ac 1,8)   
Aquesta vinguda de l’Esperit, és per a Lluc «l’alegria de Déu de salvar tots els homes» i es fa palès en el seu l’evangeli. «Però es tracte d’una alegria terriblement exigent [...]: ser estimat d’aquesta manera obliga a respondre amb un amor únic que compromet tota la vida».
Lluc, pel seu evangeli, «selecciona i organitza escrits de la tradició, i els redacta segons la seva interpretació personal, la seva idea de Jesús destacant-ne la seva personalitat, particularment, atractiva». «Escrit des de la seva fe profunda, sentint-se vinculat a l’obra de salvació dels creients», S’ha dit que «Lluc és qui destaca en major grau la misericòrdia de Déu encarnada en Jesús».            
Pretén, per tant, «transmetre als lectors la tradició apostòlica -amb clares referències a l’AT.. presentant l’esdeveniment de la «paraula de Déu», que és el mateix Jesús», de qui investiga els orígens i alguns trets de la seva infància.
Abans que jo altres han escrit sobre Jesús, diu a Teòfil-, però vull fer «una narració ordenada, perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut». (Vg. Lc 1,1-4)
Font: El evangelio según san Lucas, Augustin George. Ed. Verbo Divino
Selecció i redacció: Salvador Sol

divendres, 22 de setembre de 2017

NO DESVIRTUEM LA BONDAT DE DÉU

Evangeli del diumenge 24 de setembre de 2017 (Mt 20, 1-16), i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 25 durant l’any – A (Mateu 20,1-16)

»Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d'un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d'altres que s'estaven a la plaça sense feina i els digué:
»--Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.
»Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d'altres i els digué: »--Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?
»Ells li responen: »--És que ningú no ens ha llogat.
»Els diu: »--Aneu també vosaltres a la meva vinya.
»Quan va arribar el vespre, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat:
»--Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.
»Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. Mentre cobraven, protestaven contra el propietari i deien: »--Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.
»L'amo va respondre a un d'aquests: »--Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós?

»Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers. (Mt 20.1-16)

dissabte, 16 de setembre de 2017

VIURE PERDONANT


Evangeli del diumenge 17 de setembre de 2017 (Mt 18, 21-35), i comentari de J.A.Pagola

Aleshores Pere preguntà a Jesús:
--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
Jesús li respon: --No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia: --Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.
Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient: --Paga'm el que em deus.
El company se li va llançar als peus i li suplicava: --Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.
Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. Ell va fer cridar aquell home i li digué:
--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?
I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
«Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà»- (Mt 18,21-35).
Veure comentari: Diumenge 24 durant l’any – A (Mateu 18,21-35)

divendres, 8 de setembre de 2017

ELL ÉS ENTRE NOSALTRES

Evangeli del diumenge i comentari de J.A.Pagola
El germà que fa una ofensa
«Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà. Si no t'escolta, crida'n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis. Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera'l un pagà i un publicà.Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
«Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells. (Mt 18, 15-20)
Veure comentari de J. A. Pagola:
Diumenge 23 durant l’any – A (Mateu 18,15-20)






Veure comentari de J.A.Pagola: Diumenge 23 durant l’any – A (Mateu 18,15-20)