divendres, 30 de desembre del 2016

LA MARE



L’evangeli de Cap d’Any

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Cap d’Any – A (Lluc 2,16-21)

Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.
Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare. (Lc 2,16-21)

divendres, 23 de desembre del 2016

UN DÉU PROPER



L’evangeli de Nadal

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Nadal – A (Lluc 2,1-14)

Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.
Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'àngel els digué: --No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: --Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima. (Lc 2,1-14)

divendres, 16 de desembre del 2016

EXPERIÈNCIA INTERIOR



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 4 d’Advent – A (Mateu 1,18-24)

El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
--Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres».
Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. (Mt 1,18-24)

divendres, 9 de desembre del 2016

GUARIR FERIDES

L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 3 d’Advent – A (Mateu 11,2-11)

Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?»
Jesús els respongué: --Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!

Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds: --Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats viuen als palaus dels reis! Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. És aquell de qui diu l'Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell. (Mt 11, 2-11)

dissabte, 3 de desembre del 2016

RECÓRRER CAMINS NOUS


L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant: Diumenge 2 d’Advent – A (Mateu 3,1-12)
Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea dient: --Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop. 
De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia: És la veu d'un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.
Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir:
--Cria d'escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s'acosta? Doneu els fruits que demana la conversió, i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d'aquestes pedres. Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era; entrarà el blat al graner, però cremarà la palla en un foc que no s'apaga». (Mt 3,1-12)


divendres, 25 de novembre del 2016

AMB ELS ULLS OBERTS

L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 1 d’Advent – A (Mateu 24,37-44)

Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l'home. Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca; no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se'ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l'home. Llavors hi haurà dos homes al camp: l'un serà pres i l'altre deixat; i dues dones que moldran a la mola: l'una serà presa i l'altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada. (Mt 24,37-44)

dimecres, 23 de novembre del 2016

FLAVI JOSEP

Apunts,  3a.Trobada (Curs 2016-2017).


Jesús va ser un jueu marginal que es va moure entre un grup marginal en una província marginal del vast Imperi romà. Per això, fora dels evangelis, molt pocs pagans van escriure sobre ell. Però hi ha un que destaca per les seves referències a Jesús. Va ser Flavi Josep, un jueu aristòcrata romanitzat que va viure la segona meitat del s-I. Va néixer a Jerusalem (37-38 dC.) i va morir a Roma (100-101). Tenia l’arameu com a llengua materna. 
En el capítol XVIII del seu llibre Antiguitats jueves, anomenat Testimoni flavià explica: «En aquell temps va aparèixer Jesús, un home savi, si és que se’l pot considerar verdaderament home, perquè fou autor del fets sorprenents, mestre de gent que rebia amb gust la seva veritat. Va atraure a molts jueus i a molts d’origen grec. Ell era el Messies. I quan Pilat, a causa d’una acusació feta pels homes principals d’entre nosaltres (jueus), el condemnà a la creu, els qui abans l’havien estimat no van deixar de fer-ho. Perquè el tercer dia se’ls va aparèixer altre vegada viu, com ho havien anunciat els profetes. I, fins aquest mateix dia, la tribu dels cristians, anomenats així a causa d’ell, no ha desaparegut».
Però és un text enganyós. Els investigadors, avui, veuen més que probable que hi ha nhagut un afegit de procedència cristiana. Perquè un pagà mai hagués posat que Jesús era el Messies, i a més, hi ha un canvi de flux narratiu més que evident. En tot això cal tenir en compta que allò considerat no autèntic, només es troba en una antiga versió russa (coneguda popularment com "eslava"). L’afegit seria dels s.II i III. 
És en el capítol XX del principal manuscrit grec d’Antiguitats, on el text sembla autèntic. Es tracta de la narració que fa Flavi Josep de la mort de Jaume. Diu això: «A la mort del procurador Festo (successor de Pilat) i el nomenament d’Albino (any 62 dC.). Mentre Albino està de camí cap a Palestina, el summe sacerdot Ananau el Jove, reuneix el Sanedrí sense consentiment del procurador i fa executar a diferents enemics». El passatge clau (Ant 209 1 §200) diu: «Així, doncs, havent pensat aquesta classe de persona (un cruel saduceu anomenat Ananao), que disposava d’una ocasió favorable, perquè Festo havia mort i Albino estava encara de camí, convocà una reunió (literalment, sanedrí) de Jutges i els dugué el germà de Jesús (anomenat Messies) que es deia Jaume, i a alguns altres, acusats de transgredit la llei, i els hi entregà, perquè morissin apedregats». 
Aquesta narració, però, suscita algunes curiositats. Una: que consideri Jesús un personatge menor. Si l’anomena no és tant per ell mateix sinó per a ubicar Jaume (Jacob), un nom tant corrent entre els Jueus, que es veu obligat a situar-lo en la seva línia genealògica. I en comptes de dir: fill de Jasé (Josep, que possiblement ningú coneixia) el relaciona amb el membre de la família més conegut. Però, per altra banda, es curiós que escrivint com ho fa pels no jueus, no pensi que hagi de detenir-se a explicar qui és aquest Jesús, tot i que el cita per ajudar a identificar Jaume. Això fa pensar als investigadors, que en l’original (que no s’ha trobat) Flavi Josep podia haver presentat prèviament a Jesús i explicat alguna cosa sobre ell. El més probable és que en el text autèntic de les Antiguitats hi hagués alguna referència a Jesús que s’hagués perdut en la traducció.
Malgrat tot, els investigadors no dubten de la seva autenticitat, perquè cap cristià s’hagués atrevit a identificar el líder de la comunitat cristiana de Jerusalem d’una manera tant distant. Ells mai no haguessin dit: «el germà de Jesús» sinó: el germà del Senyor, que és com Pau anomenava Jaume. (cf Ga 1,15-19)
Apunts: Salvador Sol, sobre el llibre de John P. Meier: Un judio Marginal

dijous, 17 de novembre del 2016

PRENDRE LA CREU

L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant: Solemnitat de Crist Rei – C (Lluc 23,35-43)

El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se'n reien dient: --Ell que va salvar-ne d'altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit!
També els soldats l'escarnien: se li acostaven a oferir-li vinagre i deien: --Si ets el rei dels jueus, salva't a tu mateix!
Sobre d'ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»
Un dels criminals penjats a la creu l'injuriava dient: --¿No ets el Messies? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres!
Però l'altre, renyant-lo, li respongué: --¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal. I deia: --Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne.
Jesús li digué: --T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís. (Lc 23, 35-43)

divendres, 11 de novembre del 2016

PER A TEMPS DIFÍCILS



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 33 durant l’any – C (Lluc 21,5-19)

Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives. Jesús digué: --De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat.
Llavors li preguntaren: --Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?
Ell digué: --Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i també: "El temps arriba." No aneu darrere d'ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.
Després els va dir: --Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.
Però abans de tot això us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però no es perdrà ni un de sol dels vostres cabells. Amb la vostra perseverança salvareu la vida! (Lc 21,5-19)