dissabte, 24 de maig de 2014

Entorn de la fe.-


Apunts, 12a  Trobada (Curs 2013-2014).

Com un principi de fe, Leon Felipe (poeta de la generació del 27) va escriure que: no anem del no-res al no-res, sinó del no-res a la vida, de la vida a la mort i de la mort al Misteri.

González Faus, en les seves experiències de fe distingeix, d’entrada, tres nivells:

  • El nivell natural de la seva manera de ser home, en el que acaba dient: seria bo i raonable que Déu existís.
  • El nivell de la trobada amb Jesús, en el que conclou: si Déu existeix, seria raonable que fos com Jesús ens l’ha explicat, i no com ens l’imaginaríem.
  • El nivell de l’experiència personal: la confirmació d’allò que li va fer confiar en Jesús.
Les raons de la “raó”.- La ment humana necessita causalitat, fonament i sentit.
    Causalitat.- La conclusió més elemental és la dels que diuen: “Alguna cosa hi deu haver”. Des de la informàtica podríem dir: Algú ha “programat” aquest món perquè funcioni per si sol. Però: a) Ningú donaria la vida per “alguna cosa”. b) Si Déu és la causa, ho és d’una manera diferent de les causalitats que nosaltres coneixem, altrament el falsificaríem.
    Fonament.- (El comportament ètic). A voltes percebem en la tècnica (per exemple) uns nivells tan incondicionals d'absolut que de no regular-los poden acabar essent vàlids per a construir un tractor i també per a muntar un camp de concentració. Per tant, “si Déu no existeix -com va dir Dostoievski- tot és permès”. I, de sant Agustí a Kant, és vàlid aquell principi que diu: si es fa el bé per por del càstig i no per amor al Bé, no és que siguem bons, senzillament és que som porucs. Tampoc té fonament la teoria que diu que “el món no es regeix per la necessitat, sinó per l'atzar”. Però si tot funcionés per atzar aquest ens duria al desordre. I el desordre, per hipòtesi, no té mesura doncs que no té referent de comparació.
    Sentit.- A més de la causa i del fonament; els homes i les dones ens preguntem pel sentit de la vida; el sofriment, l’heroïcitat... Es pot dir que no va tenir sentit la vida abnegada i la lluita d'un home tan admirable com Nelson Mandela?. La derrota de  l'apartheid,  no ha tingut cap valor? Si la vida no té sentit podem perdre les ganes de viure. Podríem convenir amb Nietzsche que: la impossibilitat de redempció per a un ésser que la necessita, perquè és fet alhora de finitud i d'absolut, és “l’origen de la tragèdia”, doncs que: “tot plaer demana eternitat”; (recordem l’Atura’t, del Cant espiritual de Maragall)

La trobada amb Jesús.- És difícil seguir Jesús, però ell ens diu: “l'Esperit del Meu Pare t’ajudarà més que no et penses; comença a caminar i no et preocupis d'on pots arribar sinó de quina direcció agafes”. Per això els teòlegs de l’alliberament repeteixen que a Jesús se’l coneix més seguint-lo que estudiant-lo. Des de Jesús, el nom de Déu ha adquirit, en la història humana, tres novetats: La Creu, la Trinitat i el Regne. a) La “inutilitat i l’escàndol” d’un Déu crucificat s’ha convertit en admiració i adoració per una munió d’homes al llarg de la història. Així va començar tota la història de la fe cristiana. b) El Déu inaccessible i llunyà se’ns fa proper en l’ésser humà de Jesús, “paraula” de Déu. I a més, pot fer-se present dintre nostre a través de l’Esperit. c) En el regnat de Déu coincideixen Déu i home, la humanitat i la divinitat, fins a l’extrem que “estimar l’home val més que tots els cultes i que tots els sacrificis”. 

L’experiència personal.- La fe (cristiana) implica fiar-se de Jesús. Per això, la “confirmació experiencial” de l’autor del Quadern, deixa clar que la seva decisió creient ha convertit el creure que, en un: fiar-se d’Algú. Déu no allibera Jesús de la mort, de l’abandó i del fracàs. Però, per sorpresa, Déu el salva efectivament de la mort, de l’abandó i del fracàs.
 
Salvador Sol