EL PERSONATGE: MARGINAL, PROFETA i HUMÀ.

Apunts, 10a  Trobada (Curs 2013-2014).

ABBÀ I REGNE.- La praxi de Jesús, les seves paràboles.- Jesús va repetir amb molta freqüència la invocació Abbà, i la irrupció propera del Regne. La Paternitat de Déu, a la que Jesús ens invita, només la podem entendre a través del «Regne» en el que hi ha: «justícia, pau i el goig en l‘Esperit Sant» (Rom 14,17). La tasca guaridora de Jesús és un senyal del Regne: «si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu» (Lc 11,20). Un Regne, tanmateix, en el que no hi entren les persones «morals» (fariseus i escribes), sinó els exclosos per la seva «immoralitat» (publicans i prostitutes). En moltes de les paràboles, Jesús denuncia les conductes «morals» que justifiquen la insolidaritat amb els dèbils i els exclosos.

UNA ESTRANYA LLIBERTAT. Llibertat que dóna autoritat i s’orienta al necessitat.- En la societat tancada en que va viure Jesús, la seva llibertat desconcerta, en temes tan seriosos com l’observança del dissabte, els usos socials de tracte amb la dona, les normes de puresa, o el contacte amb pagans i samaritans. O que es manifesti en contra de la Llei en qüestions com el repudi de l’esposa, perquè no s’ajusta al pla original de Déu. Els evangelis qualifiquen la llibertat de Jesús amb la paraula eksousía, que significa, autoritat (o poder) i llibertat. La gent deia d’ell: «ningú no ha parlat mai com aquest home» (Jn 7,48). Jesús no transgredia la Llei curant en dissabte, dia «sagrat», en relació a la Creació (Gn 2.2) El dissabte en el seu origen era per a donar descans als assalariats i els esclaus; per alleugi les seves necessitats. D’aquí ve que: «el dissabte s’ha fet per a l’home», i està justificat curar.

DES DELS MARGES.- Marginació social. Marginació fonamentada religiosament.- És molt de fiar el text en què Jesús declara que no se sent enviat més que «a les ovelles perdudes de la casa d’Israel» (Mt 15,24). Pel profeta Osees: el que Déu vol és «misericòrdia i no culte». Per això, «si en anar a presentar la teva ofrena a l’altar, recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa l’altar i vés a reconciliar-te amb el teu germà» (Mt 5,22-24). És entre els exclosos: malalts, pobres, dones i estrangers, on es troba el Regne. Els malalts (pels israelites) eren pecadors, i això justificava moltes vegades la seva marginació social. Per això els leprosos «impurs» eren apartats de la societat. I davant del cec de naixement, els apòstols pregunten a Jesús si havia pecat ell o els seus pares. Jesús, en canvi, es limita a mostrar la força del Regne: «la teva fe t’ha salvat». En aquella societat els sacerdots i fariseus no entraven a l’atri del pagà Pilat «per no contaminar-se» (Jn 18,28), Jesús els tira en cara la seva «poca fe» elogiant la de dos pagans; el centurió i la dona sirofenícia, i deixant «sorpresos (els deixebles) de veure’l parlar amb una dona» (samaritana) en públic (Jn 4,27).

UNA ESTRANYA DIALÈCTICA DAVANT L’ÉSSER HUMÀ.- Jesús és qui més ha exigit i esperat dels éssers humans: «us faré pescadors d’homes» diu als seus seguidors, en la línia del que deien els profetes: «canviar el cor de pedra per un cor de carn». Això equival a crear l’«home nou»; l’«home del Regne». Jesús era conscient que moltes conductes moralment i religiosament correctes no fan més que emmascarar autocomplaença, duresa i falta de solidaritat. Per això diu als deixebles: No tingueu por, «perquè el Pare s’ha complagut en vosaltres».

EL SEU ESTIL.- Jesús «no va anar a la universitat ni va escriure cap llibre». Però el seu llenguatge estava fet d’observacions, de color meridional i de dialèctica. Els dos centaus d’almoina d’una velleta insignificant, és més important que els xecs que donen els senyors d’aquest món.

Notes de: Salvador Sol, (Pauta: González Faus, QCJ, nº 104)