dijous, 12 de desembre del 2013

ADVENT


Apunts.-

 
Déu és la causa de l’Advent, perquè esperem que Ell vingui... Però Ell està venint sempre cap a nosaltres. És per això que pel cristià, sempre és Advent.

L’Advent és un camí d’esperança, perquè Ell ve enmig de la misèria i la injustícia del nostre món.
 
El Messies pot venir en qualsevol momento,
només depèn de les nostres accions.
Déu està preparat per quan nosaltres ho estiguem.
Tal com va dir el rei David:
«La redempció arribarà avui – si escoltem la Seva veu».

 
Els cristians, a l’Advent, ens preparem per a recordar, de forma joiosa, la irrupció al món de «l’home nou» (Ef 2,15 / 4,24); el «Crist (que) manifesta l’home al mateix home» (Gaudium et Spes, nº 22)  

El Senyor Jesús no vindrà ple de glòria i majestat com ho feien els antics emperadors, ni com ho fan els papes en els seus viatges apostòlics. Ell vindrà petit i pobre en un estable de Betlem.

 
«la fe cristiana ens ofereix precisament el consol de què Déu és tan gran que pot fer-se petit». (J.Ratzinguer)

Nosaltres esperem un infant que es diu Jesús (Yoshua «Déu és Salvació»). Ell, serà un més entre nosaltres i morirà com un malfactor a la creu. Però Déu el ressuscità i li concedí tot el poder del cel i de la terra. (Mt 28,18)

La conversió ens obligarà a seguir més fidelment els seus passos a la terra amb l’esperança de poder ser ressuscitats amb ell. «Ell que et creà sense tu, no et salvarà sense tu» (Sant Agustí).

Hi ha tres personatges clau en l’Advent: Isaïes, Joan Baptista i Maria, mare de Jesús.

El poble d’Israel exiliat a Babilònia rep aquests anunci:  «Obriu en el desert / un camí al Senyor, / aplaneu en l'estepa / una ruta per al nostre Déu. /S'alçaran les fondalades, / s'abaixaran les muntanyes i els turons, / el terreny escabrós serà una plana, / i la serralada, una ampla vall. (Isaïes, 40,3-4)

Joan Baptista, l’últim dels gran profetes, anuncia que: «--Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. Jo us batejo amb aigua, però ell us batejarà amb l'Esperit Sant» (Mc 1,7-8) «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop» (Mt 3,2). «Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes» (Mt 3,3).

Maria, la dona que fa possible la humanitat de Jesús, recita admirada: «--La meva ànima magnifica el Senyor, / 47 el meu esperit celebra / Déu que em salva, / 48 perquè ha mirat la petitesa / de la seva serventa.» (Lc 1,46-48).

«El primer pas perquè l’anunci de l'Evangeli pugui ser rebut és que les persones estiguin disposades a estimar i treballar per tot allò que fa més humana la vida».

«No hi ha cristianisme sense conversió a la  justícia. I la justícia troba la seva plenitud en l’amor. Aleshores, sols aleshores, podrà créixer en el cor de la persona l’experiència del Déu que és Amor» (Teodor Suau, Convent de St. Pere de les Puel·les).

Pagola, en els seus comentaris dels evangelis d’Advent, ha escrit: Jesús repeteix contínuament: «estigueu sempre desperts» El risc dels cristians és instal·lar-nos còmodament en les nostres creences, «acostumar-nos » a l’evangeli i viure endormiscats en l’observança tranquil·la d’una religió apagada.

Allò que identifica el veritable Messies i els qui el segueixen és el seu servei als qui pateixen; no les belles paraules, sinó les obres. Kierkegaard comença un dels seus tractats amb aquestes paraules: «Això són reflexions cristianes. Per això aquí no es parla d’amor, sinó de les obres de l’amor»

Bon NADAL
 
Salvador Sol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada