dimecres, 14 de novembre del 2012

L’EVANGELI DE MARC, I. LA CRISI INEVITABLE I LATENT



Apunts.-


Entrar en l’evangeli de Marc és com entrar en un dels llocs més sants del temple, allà on Jesús ens atreu com a Mestre i Senyor, que predica i guareix i acull a la gent.

Marc mostra que Jesús és el Fill engendrat pel Pare, home entre els homes, ungit Messies, que predica amb autoritat, guareix amb misericòrdia, i es fa el centre de la vida de Déu. Que transgredeix, com a Senyor, la Llei del dissabte. També suggereix que l’autoritat de Jesús creava una forta tensió amb els custodis de la tradició, els quals “començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir”.  (Mc 3,6)

En l’evangeli de Marc hi ha tres escenes introductòries: La presentació del Baptista, com missatger que prepara el camí del Senyor; El Baptisme de Jesús i la seva teofania: “Tu ets el meu Fill, el meu estimat”; i Les temptacions de Jesús, que de forma esquemàtica el presenta davant Satanàs, els animals feréstecs i els àngels.

Marc ens presenta l’elecció dels deixebles, i tot seguit cinc escenes intenses, (del capítol 2 al 3,6) que formen el “climax” i ens col·loquen molt a prop de la prèdica i gest terapèutic del Mestre i Senyor.

Guarició d'un paralític (Mc 2,1-12) que presenta que a Jesús si arriba amb esforç, i mostra als mestres de la Llei la seva condició messiànica: perdona pecats i fa que el  paralític camini.

Jesús crida Leví (Mateu), un publicà (Mc 2,13-17), que presenta l’elecció d’un recaptador d’impostos (gent mal vista pels jueus d’aquell temps) que a la veu del Mestre “s’aixecà” (signe de resurrecció) i el seguí. Després, quan “els mestres de la Llei del grup dels fariseus” el criticaven perquè es “posà a la taula a casa d’ell” amb “publicans i altres pecadors”, Marc ens descobreix la categoria de l’escena. Jesús els diu: “El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors”.

Discussió sobre el dejuni (Mc 2,18-22) que presenta l’estranyesa dels qui preguntaren a Jesús: “Per què els deixebles de Joan i els dels fariseus fan dejuni i els teus no dejunen?” I, la resposta de Jesús: 
“¿Poden dejunar els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells?. Però ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres, i aquell dia sí que dejunaran”.

Les espigues arrencades en dissabte (Mc 2,23-28) que presenta Jesús un dissabte passejants pels sembrats, i els seus deixebles arrencant “espigues”. Jesús diu al fariseus que li recriminen l’acció dels deixebles, després de recordar-los l’acció de David: “El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte. Per això el Fill de l'home és senyor fins i tot del dissabte”.  

Un home curat en dissabte (Mc 3,1-6) que presenta Jesús que en entrar a la sinagoga veu “un home que tenia la a paralitzada”. Jesús pregunta als qui l’espiaven, si en dissabte és permès “fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? La pregunta no té resposta ètica possible; cal inter`pretar la Llei. Però els fariseus, veient que Jesús tornava el moviment a la ma paralitzada, “llavors mateix, juntament amb els partidaris d'Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.

Aquestes cinc escenes, Marc les presenta per a fer-nos entendre que; Som davant de l’home Crist Jesús; Som davant del Messies i Som davant de l’home que ve de Déu. Més humà que nosaltres, que a voltes som cruels o intransigents... Com a Messies (ungit) per l’Esperit, pot expandir entre els homes/dones la justícia enclosa en l’Amor de Déu. (cf, Mt 3,15). Perquè ve de Déu, dona testimoni de l’amor de Déu al qui no creu, i al qui creu fa que pugui experimentar aquests amor. En l’escrit de Rovira Bellsos, “El creient, més d’una vegada, experimenta que camina amb molta soledat. No obstant això, en la pau que li és donada, el creient que camina sol experimenta quelcom que no sembla venir d’ell mateix.   

Salvador Sol