El primer diumenge d’aquesta quaresma Marc ens va dir que: «l’Esperit
empenyé Jesús cap al desert. Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs,
animals feréstecs i àngels» (Mc 1, 12-13). Potser aquesta experiència, als cristians
d’avui ens queda lluny, incomprensible... No obstant, pel teòleg Xabier Pikaza,
«És un text estranyament actual i recull el primer de tots els grans drames de
la història», tot allò que s’oposa al pla de Déu. Perquè seguim vivint atrapats
entre les forces del be i del mal, en un món on el Regne encara no és del tot
present, encara hem de demanar al Pare que «vingui a nosaltres el vostre regne»
i que es faci la «voluntat de Déu, aquí a la terra... ». Satanàs, aquí
representa el poder del mal!. En el nostre temps no es parla de posseïts (endimoniats)
con en temps de Jesús, però les temptacions existeixen (la possibilitat de
fer-se ric sense escrúpols n’és una, i ben actual); la nostra societat
hedonista, segueix marginant els pobres (què són, sinó, els desnonaments de
famílies que no poden pagar la hipoteca...?); pel bé d’una quants, les lleis
dels homes permeten perseguir i matar als seus contrais. «Doncs be –escriu
Pikaza-, enmig d’aquesta “guerra”, Jesús ha buscat (i trobat) Déu entre aquells
a qui la gent tenia com abandonats de Déu». Des del desert Jesús entra a la seva
missió apostòlica; ha superat la prova! «Es tracta de la “prova” messiànica,
signe de dificultats i problemes (...) en lluita amb Satanàs».
La purificació en el desert era una pràctica dels jueus del temps de
Jesús. Potser les temptacions en el desert sigui una construcció de l’evangelista,
però sembla un fet cert que en un moment determinat Jesús deixà Galilea per
anar al desert a fer-se batejar per Joan, a les aigües del Jordà. Pagola,
explica en el seu llibre: Jesús,
Aproximación histórica (pàg.64) que: «Quan, en mig del silenci del desert, callaven
de nit els crits del Baptista i no s’escoltava el rumor dels pecats confessats
(...) Jesús escoltava la veu de Déu, que el cridava a una nova missió».
(Pàg.63). Si seguim el relat de Marc, Jesús és temptat per Satanàs. Aquest
esperit està descrit en la Bíblia com l’”adversari”. Jesús en parla als seus
deixebles: «Jo veia Satanàs –els diu- que queia del cel com un llamp (Lc
10,18). I, tota la seva vida vetllarà per no caure en temptacions. A Pere el
refusa dient-li: «Aparta’t de mi Satanàs, perquè els teus pensaments no són els
de Déu» (Mc 8,31-33) i al cap de la sinagoga que l’increpa per haver curat una
dona en dissabte, li diu: ¿No calia, doncs, precisament en dissabte, deslligar
aquesta filla d’Abraham que Satanàs tenia subjecta des de feia divuit anys? (Lc
13,16).
Pikaza, en el seu blog, ha escrit que «Marc ha volgut presentar des del
principi a Satanàs, perquè se sàpiga qui ha estat (i està sent) l'antagonista
de Jesús». És una forma de catequesi en que l’evangelista presenta la vida de
Jesús a partir del baptisme. I, ens diu que Jesús estarà al desert quaranta
dies. Potser aquesta dada no és exacta; potser ho vol enllaçar amb els quaranta
anys que el poble d’Israel va trigar a passar de l’esclavitud d’Egipte a la
terra promesa. Tot un simbolisme de l’alliberament que en la teofania del
baptisme va experimentar Jesús.
Els israelites, diu Pikaza, qualificaven la impuresa de demoníaca, fruit
del pecat, «perquè destrueix l’ésser humà i li impedeix realitzar-se en
plenitud. (...) És demoníaca, en especial, una mena de bogeria més o menys
propera a l’epilèpsia i/o l’esquizofrènia, ja que treuen l’home fora de si i el
deixan en mans d’una espècia de necessitat que el domina». El messianisme de Jesús
se centra en alliberar els “posseïts” d’ahir i d’avui, i obrir, també per a ells,
el camí del Regne.
Amb
Jesús s’inicia un nou temps en el que ja no seran els àngels els qui lluitaran
contra el mal, sinó que serà ell mateix qui se n’allibera, resistint les
temptacions. I, conscient de la nostra feblesa, ens ensenya a pregar al Pare
demanant-li que no «permeti que caiguem en la temptació». Comentant l’evangeli
del primer diumenge de Quaresma, Pagola escriu: «Al llarg de la seva vida,
Jesús es mantindrà vigilant per descobrir "Satanàs" en les
circumstàncies més inesperades». I, en relació a nosaltres: «Els temps de prova
hem de viure'ls, com ell, atents al que ens pot desviar de Déu».
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada