dissabte, 19 de novembre del 2011

JESÚS VA VENIR PER SER I VIURE A CRIST





   Reflexions  

Sense negar l’absoluta humanitat de Jesús, Leonardo Boff afirma que: «va venir per ser i viure a Crist, no per a predicar-lo». (L. Boff, Jesucristo y la liberación del hombre). En l’evangeli de Joan trobem tres moments en què es reconeix el seu messianisme: quan Joan el Baptista, veient-lo, profetitza: «Mireu l'anyell de Déu!». (Jn 1,36); quan Andreu diu al seu germà Simó (que esdevindrà Pere): «Hem trobat el Messies». (Jn 1,41); quan la samaritana li diu: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit i Jesús li contesta: Soc jo, el qui et parla». (Jn 4, 26).

En les comunitats de cultura hel·lenista s’empra la paraula Crist per a referir-se al terme hebreu Messies, que significa ungit. La unció simbolitza la introducció d’una influència sacramental o divina; la unció és el poder de Déu que vessa la seva gràcia sobre l’home elegit perquè dugui a terme una missió a favor del poble. 

Les Escriptures donen al Messies atributs de rei, governant o restaurador. I, també, de servent sofrent. Tot això serà atribuït, d’alguna manera a Jesús, pels seus apòstols i seguidors, en descobrir en ell signes messiànics. D’on treu, sinó, l’autoritat amb que supera la llei, i estableix les bases del Regne? El que per Pere és un moment d’inspiració que el fa exclamar: «Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu» (Mt 16,16), esdevindrà afirmació rotunda en Pau: «Déu l’ha ressuscitat» (Ac 2,24). I, Pere, quan dirigint-se als jueus els diu: «La dreta de Déu l'ha enaltit» (Ac 2,33). I, «Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d’Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquests Jesús que vosaltres vau crucificar» (Ac 2,36)


Pau ens diu que: «Ell (Jesús) és la imatge del Déu invisible». (Co 1, 15). Jesús ens ensenya a viure segons la voluntat de Déu; és l’expressió de l’home autèntic creat a imatge i semblança de Déu. Jesús inicia el camí del Regne i, seguin els escrits de Boff, «sent realitzada la seva missió on veu homes que el segueixen i practiquen [...] allò que ell va viure i anunciar».

Això està clar; Jesús no és exclusivista. Quan «Joan (l’apòstol) digué a Jesús: --Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres. Jesús respongué: --No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres». (Mc 9,38-40)

El messianisme de Jesús s’orienta a tots, però d’una manera especial al pobres i marginats, perquè Déu vol que tota la humanitat tingui salut i sigui feliç. «I, és evident (senyala Boff) que la felicitat de l’home només es pot trobar si s’obre a l’altre que és tant com obrir-se a Déu». «Hi ha un pecat radicalment mortal: el pecat contra l'esperit humanitari». «Us ho asseguro (diu Jesús): tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu» (Mt 25,40). I, recordem que: «En el atardecer de nuestras vidas se nos juzgará en el amor» (S. Juan de la Cruz)

El missatge messiànic més clar és el Sermó de la Muntanya, en que Jesús sent misericòrdia per aquells que ploren, pels humils, pels qui tenen fam i set de ser justos, pels compassius, pels nets de cor, pels qui treballen per la pau, pels perseguits pel fet de ser justos i, pels qui, per la seva causa, seran insultats, perseguits i calumniats. «Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel». (cf. Mt 5,1-12)

Mateu ho deixa aquí, però a l’evangeli de Lluc (Lc 6,24-26) hi trobem unes lamentacions de Jesús (que alguns en diuen maleurances), i són aquestes:  
·    Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol!
·    Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam!
·    Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu!
·  Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!

Boff conclou que en el Sermó de la Muntanya «no es pot parlar de lleis, sinó de l’amor que supera totes les lleis». El manament de l’amor (fins i tot als enemics) és el compendi de la vida messiànica de Jesús.

Salvador Sol
cristiansxxigracia@ono.com  

dimecres, 9 de novembre del 2011

LA PREDICACIÓ DE LA PASQUA

Apunts

Pasqua no només significa el pas de mort a vida, i glorificació de Jesús en el Crist, sinó que també el pas de la covardia a l’alliberament dels apòstols. González Faus ha escrit que «La predicació cristiana comença amb la Resurrecció de Jesús». I, que. «La crítica històrica està d’acord en que els discursos del llibre dels Fets dels apòstols són fidels en aquest punt»
Pau recorda als cristians de Corint la primera predicació de l’evangeli: Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, i fou sepultat;
ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, (1Co 15, 3.-4)

Segons González FausLa, la Resurrecció de Jesús implica dues coses:
        - L’anunci que Jesús viu; «seu a la dreta del Pare»
       - Que la vida nova com la que ara viu Jesús està també destinada a nosaltres; «hem ressuscitat amb Crist».

D’aquesta afirmació se’n deriven dues conseqüències:
1.- «Déu, en destinar per a tots la vida ressuscitada de Jesús, ha perdonat als seus botxins». I, cal considerar que botxins ho som tots, en certa manera, perquè «seguim crucificant a tants cristus sofrents.
2.- «Jesús, el Primogènit d’aquesta vida nova, tornarà aviat per endur-nos tots amb Ell fins a la Vida definitiva. [...] Això va fer que l’Església primitiva tingués una actitud expectant i una oració que deia, i encara diem: Vine, Senyor Jesús!.   

Els morts ressuscitaran
Pau renya als corintis, dient-los: Si prediquem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat. I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe. (1Co. 15, 12-14)

Creure en la resurrecció dels morts és el fonament de la nostra fe en Crist. Ressuscitar amb ell i participar de la vida eterna (La Vida), és un misteri. Però: Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes. (1Co 15, 19)

Crist és el Senyor de l’Univers. A ell se li sotmetran les nacions i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. [...] Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus. (1Co 15, 23-25)

Avui el què no es científic no ens ho arribem a creure. La racionalitat s’imposa. Potser algú preguntarà: «I com ressusciten, els morts? Quina mena de cos tenen?» (1Co 15, 35). La resposta de Pau és extemporània: Insensat! Tu saps que allò que sembres no arriba a tenir vida si abans no ha mort. I allò que sembres no és el cos de la planta que ha de néixer, sinó tan sols un gra de blat o de qualsevol altra planta. (1Co 15, 36-37).

I de forma més didàctica, afegeix: Noteu-ho bé, germans: aquest cos de carn i sang no és capaç de posseir en herència el Regne de Déu; un cos corruptible no pot heretar la vida incorruptible. I ara us vull revelar un designi secret: no tots morirem, però tots serem transformats. (1Co 15, 50-51).

La pasqua jueva commemora l’alliberament de l’esclavitud d’Egipte. La Pasqua cristiana significa l’alliberament de la mort.  Per això els cristians podem preguntar: Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló? (1Co 15, 55).

Salvador Sol