divendres, 13 d’octubre de 2017

INVITACIÓ

Evangeli del diumenge 15 d’octubre de 2017 (Mt 22,1-14), i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 28 durant l’any – A (Mateu 22,1-14)

Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué: --Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec: --Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l'aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!
»Però ells no en feren cas i se'n van anar, l'un al seu camp, l'altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Llavors va dir als seus servents:  --El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.
»Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s'omplí de convidats.
»Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s'adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, i li digué: --Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?
»Però ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: --Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Perquè molts són cridats, però pocs són escollits. 

divendres, 6 d’octubre de 2017

CRISI RELIGIOSA

Evangeli del diumenge 08 d’octubre de 2017 (Mt 21, 33-43), i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 27 durant l’any – A (Mateu 21,33-43)

»Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; però els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo. Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!" L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.
»Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?
Li responen: --Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.
Jesús els diu: --¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?
»Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar. (Mt 21,33-43)

divendres, 29 de setembre de 2017

AL DAVANT NOSTRE

Evangeli del diumenge 01 d’octubre de 2017 (Mt 21, 28-32), i comentari de J.A.Pagola

»Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir: »--Fill, vés avui a treballar a la vinya.
»Ell li va respondre: »--No hi vull anar.
»Però després se'n penedí i va anar-hi. Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre: »--De seguida, senyor.
»Però no hi va anar.
Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare?
Li responen: --El primer.
Jesús els diu: --Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l'heu cregut. (Mt 21,28.-32)

dijous, 28 de setembre de 2017

L'EVANGELI SEGONS LLUC

Apunts,  1a.Trobada (Curs 2017-2018).


«Tot el que podem fer ve de Déu; ell ens ha fet capaços de ser servidors de la nova aliança, que no és la de la lletra de la Llei, sinó la de l'Esperit. Perquè la lletra mata, però l'Esperit dóna vida. (2Co 3,5-6)
Aquestes paraules de Pau, de qui Lluc era deixeble, són presents en el seu evangeli; no pretén pas narrar la literalitat de l’acció i les paraules de Jesús sinó cpm aquestes foren compreses i predicades pels seus deixebles.
L’autoria d’aquest tercer evangeli va ser certificada el s.II. per lreneu de Lió.
Es tracta d’un evangeli escrit des de les comunitats impulsades per Pau, i va, especialment dirigit als gentils, que pels jueus són pagans, perquè no formen part del poble escollit.
Sembla que «Lluc va quedar impressionat en tenir notícies del personatge Jesús, a qui no va conèixer personalment, però en va veure «el rostre del ressuscitat», en el seu mestre Pau, «transfigurat en el camí de Damasc». (Etienne Charpentier) I, guiat per la seva mirada de historiador i la seva fe de convertit. va intentar descobrir a Jesucrist en aquell nen nascut a Betlem, i en aquell adolescent que es quedà en el temple, als dotze anys, parlant amb els mestres de la llei. I, al mateix temps, descobrir en l’home Jesús, el profeta que orienta tota la seva vida vers Jerusalem, la ciutat en la que els màrtirs donen el seu testimoni».(E.C.) També el va «impressionar profundament l’extraordinària humanitat del Déu que representa Jesús, amb unes entranyes que s’estremien davant de la mare que acabava de perdre el fill i de la increïble amistat que tenia amb els pecadors (=malalts) de qui tothom escapava, i, de les dones que socialment eren menystingudes». El Jesús de Lluc «és un personatge meravellós i inefable, que el presenta com qui fa una confidència sobre el seu ser estimat».
Lluc segueix el cànon establer de dirigir el llibre a un personatge honorable. I ell ho fa,  amb un deixeble honorable de Pau, anomenat Teòfil (nom que vol dir: estimat de Déu), i de forma inèdita l’inicia amb l’anunci i naixement de Joan Baptista per acabar, com tots, amb la mort i resurrecció de Jesús. Però, a diferència dels altres evangelistes escriu un segon llibre, que anomena Fets dels apòstols, en el que narra les aparicions del Jesús ressuscitat i l’activitat apostòlica postpasqual dels seus seguidors: «vosaltres, quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra». (Ac 1,8)   
Aquesta vinguda de l’Esperit, és per a Lluc «l’alegria de Déu de salvar tots els homes» i es fa palès en el seu l’evangeli. «Però es tracte d’una alegria terriblement exigent [...]: ser estimat d’aquesta manera obliga a respondre amb un amor únic que compromet tota la vida».
Lluc, pel seu evangeli, «selecciona i organitza escrits de la tradició, i els redacta segons la seva interpretació personal, la seva idea de Jesús destacant-ne la seva personalitat, particularment, atractiva». «Escrit des de la seva fe profunda, sentint-se vinculat a l’obra de salvació dels creients», S’ha dit que «Lluc és qui destaca en major grau la misericòrdia de Déu encarnada en Jesús».            
Pretén, per tant, «transmetre als lectors la tradició apostòlica -amb clares referències a l’AT.. presentant l’esdeveniment de la «paraula de Déu», que és el mateix Jesús», de qui investiga els orígens i alguns trets de la seva infància.
Abans que jo altres han escrit sobre Jesús, diu a Teòfil-, però vull fer «una narració ordenada, perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut». (Vg. Lc 1,1-4)
Font: El evangelio según san Lucas, Augustin George. Ed. Verbo Divino
Selecció i redacció: Salvador Sol

divendres, 22 de setembre de 2017

NO DESVIRTUEM LA BONDAT DE DÉU

Evangeli del diumenge 24 de setembre de 2017 (Mt 20, 1-16), i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 25 durant l’any – A (Mateu 20,1-16)

»Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d'un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d'altres que s'estaven a la plaça sense feina i els digué:
»--Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.
»Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d'altres i els digué: »--Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?
»Ells li responen: »--És que ningú no ens ha llogat.
»Els diu: »--Aneu també vosaltres a la meva vinya.
»Quan va arribar el vespre, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat:
»--Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.
»Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. Mentre cobraven, protestaven contra el propietari i deien: »--Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.
»L'amo va respondre a un d'aquests: »--Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós?

»Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers. (Mt 20.1-16)

dissabte, 16 de setembre de 2017

VIURE PERDONANT


Evangeli del diumenge 17 de setembre de 2017 (Mt 18, 21-35), i comentari de J.A.Pagola

Aleshores Pere preguntà a Jesús:
--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
Jesús li respon: --No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia: --Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.
Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient: --Paga'm el que em deus.
El company se li va llançar als peus i li suplicava: --Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.
Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. Ell va fer cridar aquell home i li digué:
--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?
I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
«Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà»- (Mt 18,21-35).
Veure comentari: Diumenge 24 durant l’any – A (Mateu 18,21-35)

divendres, 8 de setembre de 2017

ELL ÉS ENTRE NOSALTRES

Evangeli del diumenge i comentari de J.A.Pagola
El germà que fa una ofensa
«Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà. Si no t'escolta, crida'n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis. Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera'l un pagà i un publicà.Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
«Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells. (Mt 18, 15-20)
Veure comentari de J. A. Pagola:
Diumenge 23 durant l’any – A (Mateu 18,15-20)






Veure comentari de J.A.Pagola: Diumenge 23 durant l’any – A (Mateu 18,15-20)