divendres, 19 de maig de 2017

L’ESPERIT DE LA VERITAT

L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J. A. Pagola,  clicant:  Diumenge 6 de Pasqua – A (Joan 14,15-21)


Si m'estimeu, guardareu els meus manaments, i jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l'Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure'l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres. No us deixaré pas orfes; tornaré a vosaltres. D'aquí a poc temps, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m'estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m'estima, el meu Pare l'estimarà i jo també l'estimaré i em manifestaré a ell.

divendres, 12 de maig de 2017

JESÚS ÉS EL CAMÍ

L’evangeli del diumenge 

Veure comentari de J. A. Pagola, clicant:  Diumenge 5 de Pasqua – A (Joan 14,1-12)

Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n'hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.
Tomàs li pregunta: --Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?
Jesús li respon: --Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist.
Li diu Felip: --Senyor, mostra'ns el Pare, i no ens cal res més.
Jesús li respon: --Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare. 


dilluns, 8 de maig de 2017

L’amor de Déu en el sofriment humà.



Apunts,  11a.Trobada (Curs 2016-2017).
Déu i la creu. Després de l’experiència d’Auschwitz, necessitem una nova cristologia que ens parli de Déu en relació al sofriment i ens expliqui el desenllaç d’una persona compassiva com Jesús morint de forma ignominiosa a la creu, abandonat dels homes i aparentment de Déu.
Déu vol el patiment? No ho vol, però ho permet? Déu pateix quan pateixen als quals estima? Què significa avui la creu pels qui pateixen desnonaments, guerres i migracions? Per alguns teòlegs, Déu pateix per amor en la mort de Jesús i en les altres «morts» de la història.
Déu és present en la creació i té cura del poble de l’aliança: ho demostra quan diu a Moisès: «He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he escoltat el clam davant els seus opressors i conec els seus sofriments. He baixat a alliberar-los». (Èxode 3,7-8).
El profeta Osees presenta aquesta exclamació de Déu davant del pecat del seu poble: «El cor em fa un salt, totes les meves entranyes es compadeixen» (Os 11,8). També Isaïes posa en boca de Déu aquest clam enfront de la injustícia: «He callat durant molt de temps, no deia res, em contenia; però ara, com la dona quan infanta, crido, esbufego i panteixo». (Is 42,14).
El cristianisme, emmirallant-se en la filosofia grega clàssica, va caracteritzar Déu en un ideal de perfecció immutable, amb l'atribut de impassibilitat; «incapaç de patir»,
Pels fets dolorosos del XX, guerres mundials, l'holocaust, apartheid, etc. la teologia va fer un gir sobre la idea d'un Déu que no pot patir. Un Déu que es limita a ser espectador de tot aquest dolor, i ho permet, per a l’home i la dona d’avui és moralment intolerable. En paraules de Jacques Maritain: «Tenim necessitat d'integrar el sofriment en Déu, ja que la idea d'un Déu insensible i apàtic desagrada profundament a les masses». El filòsof nord-americà Alfred North Whitehead, ha elaborat una teoria sobre Déu, com el d’un gran company «que es solidaritza amb nosaltres en el sofriment i ens comprèn». I, Dietrich Bonhoeffer va escriure des de la seva cel·la d’una presó nazi: «Només el Déu sofrent pot ajudar-nos», patint amb el dolor de la guerra. La tasca dels cristians és la d’estar al costat de Déu; no preguntant-se on era Déu?, en l’holocaust, sinó: on eres tu?, què vas fer per evitar-ho?.
El teòleg Jürgen Moltmann, que va ser presoner a la segona guerra mundial, sosté que Déu patí literalment per la mort del Fill a la creu i, s'identifica amb el patiment de tot el món. Si no patís d’aquesta manera –conclou Moltmann-, llavors no podríem dir que és Amor. Pau ho explica així en les seves cartes: «El món està en pecat, i el Pare, en la seva gran misericòrdia, vol salvar-nos. Per això entrega lliurement el seu Fill perquè sigui crucificat, realitzant d'aquesta manera la salvació». I el Fill, per amor accepta: «No es faci la meva voluntat, sinó la teva». Una dialèctica entre el Déu que és pare i el Déu que és fill.
La creu de Jesús obre el camí perquè tot el patiment del món sigui introduït en el mateix ésser de Déu, que pel poder de l'Amor diví sana, canvia i salva el món. Déu transforma el sofriment en victòria de vida. Per a Moltmann, no només Déu està en la història, sinó que el món, amb el seu caos, està en Déu, que transforma la negativitat de la història vers una reconciliació nova i justa. De fet, Déu només pot realitzar la salvació de la humanitat si totes les catàstrofes del món estan dins d'ell, formen part de la Creació.
La creu és una oposició a la voluntat de Déu, al seu pla de salvació. Per això Déu se solidaritza misericordiosament amb tots aquells que suporten la seva creu; no els abandona. Déu era present en la mort de Jesús, integrat a la creu,  malgrat l’aparent absència. 
Selecció i redacció: Salvador Sol. Font: La nueva cristología, hoy. Elisabeth A. Johnson 

divendres, 5 de maig de 2017

NOVA RELACIÓ AMB JESÚS



L’evangeli del diumenge
Veure comentari de J.A.Pagola, clicant: Diumenge 4 de Pasqua – A (Jn 10,1-10)
Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell, el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.
Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.
Per això Jesús continuà: --Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se'ls escoltaven. Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.

divendres, 28 d’abril de 2017

ACOLLIR LA FORÇA DE L’EVANGELI



L’evangeli del diumenge 
Veure comentari de J.A.Pagola, clicant: Diumenge 3 de Pasqua – A (Lluc 24,13-35)
Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.
Jesús els preguntà: --De què parleu entre vosaltres tot caminant?
Ells es van aturar amb un posat de decepció, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: --¿Tu ets l'únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?
Els preguntà: --Què hi ha passat?
Li contestaren: --El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d'àngels, els quals asseguraven que ell viu. Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l'han vist pas.
Aleshores Jesús els digué: --Feixucs d'enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! ¿No calia que el Messies patís tot això abans d'entrar a la seva glòria?
Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.
Mentrestant, s'acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells van insistir amb força dient-li: --Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
I va entrar per quedar-se amb ells. Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. I es van dir l'un a l'altre: --¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
Llavors mateix es van aixecar de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, que els van dir: --Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó!
També ells contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa. (Lc 24,13-35)

divendres, 21 d’abril de 2017

JESÚS SALVARÀ LA SEVA ESGLÉSIA



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 2 de Pasqua – A (Joan 20,19-31)

Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres.
Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: --Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: --Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir: --Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà: --Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres.
Després diu a Tomàs: --Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
Tomàs li va respondre: --Senyor meu i Déu meu!
Jesús li diu: --Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. (Jn 20, 19-31)

divendres, 14 d’abril de 2017

TORNAR A GALILEA



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge de Pasqua – A (Mateu 28,1-10)

Passat el dissabte, quan clarejava el diumenge, Maria Magdalena i l'altra Maria anaren a visitar el sepulcre. Tot d'una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s'hi va asseure al damunt. Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. De por d'ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. L'àngel digué a les dones: --No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. Aneu de seguida a dir als seus deixebles: "Ha ressuscitat d'entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu." Aquest és el missatge que us havia de donar.
Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles.
Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i les va saludar. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. Jesús els digué: --No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran. (Mt 28,1-10)