divendres, 17 de febrer de 2017

UNA CRIDA ESCANDALOSA



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 7 durant l’any – A (Mateu 5,38-48)


Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent.
Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya'l dos quilòmetres. Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.
Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics.
Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans?
Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial. (Mt 5,38-48)

divendres, 10 de febrer de 2017

NO A LA GUERRA ENTRE NOSALTRES


L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 6 durant l’any – A (Mateu 5,17-37)



No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud
Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel..
Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
Ja sabeu que es va dir als antics: No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal. Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern.
Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.
Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim..
Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri. Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. Si l'ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l'infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l'infern tot el teu cos.
També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci. Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, l'empeny a l'adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.
També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor. Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne. (Mt 5,17-37)

divendres, 3 de febrer de 2017

SORTIR A LES PERIFÈRIES



L’evangeli del diumenge 

 Veure comentari de J.A.Pagola, clicant: Diumenge 5 durant l’any – A (Mateu 5,13-16)
 
Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.
Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel. (Mt 5,13-16)

L'autoconeixement de Jesús



Apunts,  6a.Trobada (Curs 2016-2017).
Potser sigui un plantejament ingenu pensar que si Jesús sabia que era la Paraula de Déu vagi poder viure veritablement com un home. Altrament, si Jesús no coneixia la seva pròpia identitat, llavors per força no era Déu. Perquè Déu ho sap tot, i Jesús mateix diu que: «d'aquell dia i hora, ningú sap res [...], ni el Fill, sinó només el Pare». (Mc 13,32) Aquesta qüestió de la doble naturalesa de Jesús es va tornar a plantejar el 1951, en celebrar el 1.500 aniversari del concili de Calcedònia i revisar els dogmes promulgats.
La qüestió ve de lluny. Apol·linar (s.I), bisbe de Ravenna defensava la divinitat de Crist, però no podia comprendre que el seu coneixement i llibertat poguessin ser limitats. Ell defensava que Jesús tenia un cos humà real però a l'interior la seva psicologia era divina. I, Karl Rahner (1951) va afirmar que el fantasma d'Apol·linar seguia obsessionant a l'Església.
Tomàs d’Aquino (s.XIII), com a teòleg típic del seu temps, dubtava que Jesús pogués tenir una visió beatífica de Déu i pronunciés des de la creu: «Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?». (Marc 15,34).
La predicació cristiana ha presentat un Jesús omniscient: coneixia Déu cara a cara (visió beatífica); coneixia totes les coses passades, presents i futures (coneixement infús); tenia totes les habilitats humanes (coneixement experiencial). Però aleshores, això desmenteix Pau quan diu que Jesús era igual a nosaltres menys en el pecat. I, els investigadors sobre el Jesús històric consideressin que aquesta presentació feia de Jesús un ser mitològic més que un ser humà.
La consciència humana de Jesús, com la nostra, havia de presentar tres nivells: el conscient, el preconscient i el subconscient (dit també inconscient). Als seus 28-30 anys, Jesús havia acumulat informació i experiències que li permetien un coneixement de l’ésser humà i de les injustícies i sofriments del seu temps. Potser era més lúcid i perspicaç que la resta. I tenia una idea clara de la seva missió messiànica, adquirida (probablement) en la teofania del baptisme. En tot cas, manifesta ser-ne conscient en llegir el rotllo d'Isaïes a la sinagoga, i proclamar: «Avui es compleix aquesta escriptura», (Lc 4,21) assumint ser ell «l’Ungit» del Senyor.
Jesús assumeix el seu ministeri amb un extraordinari sentit de la missió, tot i que és un laic, no un sacerdot, sense la formació d'un Rabí, ni tenir credencials. Era un simple treballador posseït per l'Esperit de Déu, que associa l’autoritat de la seva pròpia convicció per a proclamar la Paraula i el Regne i adreçant-se a Déu amb el nom d’«Abba». Jesús orienta la seva missió acostant-se a les persones més pobres i desposseïdes.
Jesús era un jueu del segle I, que usava el model de pensament del seu poble. Que al matí en despertar-se no devia pas dir: «sóc el Fill de Déu», sinó: Shemà Israel, Escolta Israel, (vg. De 6,2-6), Ho feia sense saber què li esperava al llarg del dia, i què podia dir i fer per explicar la bondat de Déu i les característiques del Regne. En tot cas, s’interessà per saber que deia la gent d’ell. I als deixebles: «vosaltres, qui dieu que soc?» Pere és contundent, i Jesús accepta la resposta, perquè: «això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare» (Mt 16, 17)
Pau ens diu que Jesús, malgrat la seva «condició divina» es va fer «esclau».(Fl 2,7) I és un fet històric que va ser condemnat a mort pel sistema, després d’acceptar la voluntat del Pare: «Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols». (Mc 14,36) Tot i que seria un error creure que la voluntat del Pare fos la mort del seu Fill a la creu, i haver d’escoltar l’última burla que rep com a home: «Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu!». (Mt 27,40)

Redacció: Salvador Sol

divendres, 27 de gener de 2017

UNA ESGLÉSIA MÉS EVANGÈLICA



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 4 durant l’any – A (Mateu 5,1-12)

En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient: 
Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
Feliços els humils: ells posseiran la terra!
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies!
Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit. (Mt 5,1-12)

 

diumenge, 22 de gener de 2017

LA HUMANITAT DE JESÚS



Apunts,  5a.Trobada (Curs 2016-2017).

El 1951 es va commemorar el 1.500 aniversari del concili de Calcedònia (451). Aquesta commemoració va donar peu a que els teòlegs aprofitessin per aprofundir en l’estudi del què es va afirmar com a doctrina sobre la naturalesa de Jesús, el Crist.
En el Concili es va definir que la identitat de Jesucrist comprenia dues naturaleses: la humana (consubstancial als humans) i la divina (consubstancial a la divinitat). I que, ambdues naturaleses configuraven una sola persona. Ara els teòlegs no discuteixen aquesta afirmació, sinó com explicar de forma senzilla, que això ha fet possible la Salvació.
La raó ens diria que aquesta unió formaria un 50% de cada naturalesa. Però aquí hi ha el misteri: Jesús era 100% home i 100% Déu, argumentant que només un Déu i un home totals ens podia dur la salvació. Per L. Boff: «Tant humà com Jesús només ho pot ser Déu».
Què entenem avui per naturalesa humana? Els éssers humans són els que es qüestionen el per què de les coses, és conscient del què sap i cerca una resposta a les tres preguntes bàsiques: d’on vinc, què faig aquí, quin futur m’espera. És el que, en tant que home, es devia qüestionar Jesús a l’Hort de les Oliveres; la capacitat d’esperar contra tota esperança.
La persona humana és un ésser amb capacitat per estimar, en un amor que es desdobla en els fills que són objecta i subjecta d’estimació. Condició que li ve de Déu, que estima la persona: «Déu és amor» (1 Jn 4,7-8). Un amor que no s’assoleix aquí a la terra. «Ens has fet, oh Déu, per a Tu, i el nostre cor està inquiet fins que descansi en Tu» (St. Agustí).
Si la naturalesa humans és un misteri, quin més gran misteri no serà Déu? Aquell que a Moisès li dóna com a resposta: «Soc qui Soc!». No podem pretendre tancar Déu en: un concepte, una paraula, una imatge, un nom o una definició. «Si ho comprens, no és Déu» (St. Agustí). «Quan volem parlar de Déu ja estem parlant d’una altre cosa» (R. Panikkar)
A Calcedònia, es va debatre la qüestió fonamental del cristianisme. Jesús era Déu i es va fer home; dues naturaleses hipostàtiques. (bisbe Alexandre i el deixeble Atanasi), A l¡’altra banda s’afirmava que Jesús no havia estat «engendrat» sinó «creat», i per tant no podia ser Déu i home a la vegada. ( Sacerdot Arri, d’Alexandria, i el bisbe Eusebi de Nicomèdia). El Concili va decretar la raó dels primers i els segons (arrianisme) van rebre l’ excomunió.
El Concili recupera el què ja deien els primers escrits canònics: «el qui és la Paraula s’ha fet home» (Jn 1,14); «Perquè en ell resideix corporalment tota la plenitud de la divinitat» (Co 2,9); «Us ho ben asseguro: des d’abans que Abraham nasqués, jo soc» (Jn 8,58); «Jo i el Pare som u» (Jn 10,30); Déu diu «del seu Fill: El teu tron, oh Déu, es manté pels segles dels segles, i el teu ceptre just és el ceptre del teu Regne» (He 1,8).
Que Jesús el Crist fos Déu i home és important perquè enalteix la condició humana, que ha estat creada i redimida pel mateix Déu. Els éssers humans estan estructurats amb anhels de infinit, i, en recerca constant de veritat i amor. És a dir: vers la Veritat, l'Amor i la Vida, que són Déu mateix. Per això, a més realització humana, més a prop s’està de Déu. «La glòria de Déu és que l'ésser humà visqui en plenitud!». (Ireneu de Lió. pare de l’Església)
El concepte bíblic de buidament (kenosis) ens ajudarà a entendre millor que els humans formen part de la divinitat, ocupant l’espai que Déu ens deixa de si mateix; «Ell, que era de condició divina [...] es va buidar, prenent la condició d'esclau» (Fl 2,6-7). El Concili Vaticà II ratificà les dues naturaleses de Jesús el Crist (Gaudium et Spes 22).

Notes de: Salvador Sol, sobre el 1r. Llibre de John P. Meier; Un judio marginal. Nueva visión del Jesús històrico.