divendres, 21 d’abril de 2017

JESÚS SALVARÀ LA SEVA ESGLÉSIA



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 2 de Pasqua – A (Joan 20,19-31)

Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres.
Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: --Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: --Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir: --Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà: --Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres.
Després diu a Tomàs: --Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
Tomàs li va respondre: --Senyor meu i Déu meu!
Jesús li diu: --Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. (Jn 20, 19-31)

divendres, 14 d’abril de 2017

TORNAR A GALILEA



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge de Pasqua – A (Mateu 28,1-10)

Passat el dissabte, quan clarejava el diumenge, Maria Magdalena i l'altra Maria anaren a visitar el sepulcre. Tot d'una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s'hi va asseure al damunt. Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. De por d'ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. L'àngel digué a les dones: --No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. Aneu de seguida a dir als seus deixebles: "Ha ressuscitat d'entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu." Aquest és el missatge que us havia de donar.
Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles.
Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i les va saludar. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. Jesús els digué: --No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran. (Mt 28,1-10)

dilluns, 3 d’abril de 2017

Cristologia feminista




Apunts,  10a.Trobada (Curs 2016-2017).



La teòloga Elizabeth A. Johonson considera que la cristologia de l'Església catòlica l’han feta els homes, pels homes. Cal doncs construir una teologia cristològica que tingui en compte l’«altre meitat» de la humanitat. Una teologia que posi la dignitat de les dones al mateix nivell que la dels homes, destinatàries també de la pregunta: «i vosaltres, qui dieu que sóc jo?»,
Una teologia, com la de l’alliberament, que parteixi d’aquest col·lectiu doblement discriminat, no pas per «voluntat de Déu: «Jesús és també una bona notícia per les dones.
L’Església és androcèntrica. Tertulià (s, III-IV) considerava la dona com la temptació; «Per ventura ignores que tu ets Eva?». Segons Agustí: «la dona no posseeix la imatge de Déu si no va unida al seu home. L’home sí que és la imatge de Déu, plena i perfecta».
La teologia feminista parteix del «principi del valor de la plena humanitat de les dones». «El sexisme és pecaminós». «tota forma de discriminació en els drets fonamentals de la persona, ja sigui social o cultural, per motius de sexe, raça, color, condició social, llengua o religió, ha de ser vençuda i eliminada, per ser contrària al pla diví». (Gaudium el Spes 29),
Però després d’aquests declaració que ha fet l’Església? Aferrar-se a una suposada tradició que identifica la masculinitat de Jesús amb la masculinitat de Déu: «el que em veu a mi veu el Pare» (Jn 14,9). Però s’obliden que en el Gènesi no és l’home qui crea la dona, sinó «Déu, que és esperit –ni home ni dona-, qui crea la parella». (Ge Cap. 1) Certament Jesús es dirigia a Déu com a Abba, però això no és més que una qüestió sociològico-cultural del temps en que ell va ser a la terra. També en les Escriptures hi ha referències a Déu com a mare, llevadora..., i com au que estén les seves ales sobre els seus pollets. També rep el nom de Sofia (Saviesa). I Jesús explica paràboles en les que Déu actua en el Regne, com «el llevat amb el que la dona...», o, com la dona que cerca la moneda perduda».
El regne de Déu s'oposa a tot grup que estableixi privilegis per a uns i relegui als altres. La condició del Regne és que sigui una comunitat on totes les persones humanes són valorades amb una interrelació i respecta mutu. I, en tot cas, en la predicació de Jesús, els primers són aquells que les societats marginen. Sembla sorprenent que les prostitutes entrin en el Regne del cel abans que els fariseus.
El tracta de Jesús amb les dones és de respecta: les cura, les exorcitza, les perdona i les inclou en el shalom. La seva comunitat de taula era inclusiva, i les dones, tant les pecadores com les que formaven part d’«els seus» compartien l'alegria de la proximitat del Regne. El seu exemple ha portat a una teòloga feminista a observar «que el problema no és que Jesús sigui un home, sinó que [a l’Església] no hi hagi més homes com Jesús».
La interpretació feminista, exclosa dels evangelis, és que Jesús també va cridar dones a seguir-lo, a formar part de la seva companyia de Galilea a Jerusalem: «sostenint la missió, proveint les necessitats de la comunitat» (Lc 8,1-3). Coneixem els noms d'aquestes dones: Maria Magdalena, «apòstol dels apòstols», com l'anomenava Agustí, encapçala la llista, però també hi ha: Joana, Susanna, Salomé, Maria (Cleofàs), i la Samaritana al costat del pou (Jn 4), pel seu testimoni: «Molts samaritans creure en Jesús» (Jn 4,39).
Les «deixebles» van seguir Jesús fins Jerusalem. «Elles no el van abandonar a l'hora del sofriment». Destacant el paper de Maria Magdalena, tots els evangelis narren que van ser elles les que primer van descobrir el sepulcre buit i van rebre en primer lloc la notícia de la resurrecció, essent, per tant, les primeres enviades en missió cristiana.
Selecció i redacció: Salvador Sol

divendres, 31 de març de 2017

AIXÍ VULL MORIR JO



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 5 de Quaresma – A (Jn 11,1-45)

Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: --Senyor, aquell que estimes està malalt.
Jesús, en sentir-ho, digué: --Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat.
Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. Després digué als deixebles: --Tornem a Judea.
Ells li diuen: --Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi?
Jesús contestà: --¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d'aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.
Dit això, va afegir: --Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit, però vaig a despertar-lo.
Els deixebles li digueren: --Senyor, si s'ha adormit, es posarà bo.
Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. Llavors Jesús els digué obertament: --Llàtzer és mort, i m'alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!
Tomàs, l'anomenat Bessó, va dir als altres deixebles: --Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!
Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: --Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.
Jesús li diu: --El teu germà ressuscitarà.
Marta li respon: --Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.
Li diu Jesús: --Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?
Ella li respon: --Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.
Havent dit això, Marta se'n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: --El Mestre és aquí i et crida.
Ella, en sentir-ho, s'aixecà corrents i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l'indret on Marta l'havia trobat. Els jueus que eren amb Maria a casa per donar-li el condol, quan veieren que s'aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. Maria va arribar on era Jesús i, en veure'l, se li llançà als peus i li digué: --Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà.
Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l'acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Llavors preguntà: --On l'heu posat?
Li diuen: --Senyor, vine i ho veuràs.
Jesús començà a plorar. Els jueus deien: --Mireu com l'estimava.
Però alguns replicaren: --Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?
Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa.
Jesús digué: --Traieu la llosa.
Marta, la germana del difunt, li diu: --Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor.
Li respon Jesús: --¿No t'he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: --Pare, et dono gràcies perquè m'has escoltat. Ja sé que sempre m'escoltes, però ho dic per la gent que m'envolta, perquè creguin que tu m'has enviat.
Havent dit això, cridà amb tota la força: --Llàtzer, surt a fora!
I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d'amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: --Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.

Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell. (Jn 11,1-45)