divendres, 25 de novembre de 2016

AMB ELS ULLS OBERTS

L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 1 d’Advent – A (Mateu 24,37-44)

Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l'home. Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca; no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se'ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l'home. Llavors hi haurà dos homes al camp: l'un serà pres i l'altre deixat; i dues dones que moldran a la mola: l'una serà presa i l'altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada. (Mt 24,37-44)

dimecres, 23 de novembre de 2016

FLAVI JOSEP

Apunts,  3a.Trobada (Curs 2016-2017).


Jesús va ser un jueu marginal que es va moure entre un grup marginal en una província marginal del vast Imperi romà. Per això, fora dels evangelis, molt pocs pagans van escriure sobre ell. Però hi ha un que destaca per les seves referències a Jesús. Va ser Flavi Josep, un jueu aristòcrata romanitzat que va viure la segona meitat del s-I. Va néixer a Jerusalem (37-38 dC.) i va morir a Roma (100-101). Tenia l’arameu com a llengua materna. 
En el capítol XVIII del seu llibre Antiguitats jueves, anomenat Testimoni flavià explica: «En aquell temps va aparèixer Jesús, un home savi, si és que se’l pot considerar verdaderament home, perquè fou autor del fets sorprenents, mestre de gent que rebia amb gust la seva veritat. Va atraure a molts jueus i a molts d’origen grec. Ell era el Messies. I quan Pilat, a causa d’una acusació feta pels homes principals d’entre nosaltres (jueus), el condemnà a la creu, els qui abans l’havien estimat no van deixar de fer-ho. Perquè el tercer dia se’ls va aparèixer altre vegada viu, com ho havien anunciat els profetes. I, fins aquest mateix dia, la tribu dels cristians, anomenats així a causa d’ell, no ha desaparegut».
Però és un text enganyós. Els investigadors, avui, veuen més que probable que hi ha nhagut un afegit de procedència cristiana. Perquè un pagà mai hagués posat que Jesús era el Messies, i a més, hi ha un canvi de flux narratiu més que evident. En tot això cal tenir en compta que allò considerat no autèntic, només es troba en una antiga versió russa (coneguda popularment com "eslava"). L’afegit seria dels s.II i III. 
És en el capítol XX del principal manuscrit grec d’Antiguitats, on el text sembla autèntic. Es tracta de la narració que fa Flavi Josep de la mort de Jaume. Diu això: «A la mort del procurador Festo (successor de Pilat) i el nomenament d’Albino (any 62 dC.). Mentre Albino està de camí cap a Palestina, el summe sacerdot Ananau el Jove, reuneix el Sanedrí sense consentiment del procurador i fa executar a diferents enemics». El passatge clau (Ant 209 1 §200) diu: «Així, doncs, havent pensat aquesta classe de persona (un cruel saduceu anomenat Ananao), que disposava d’una ocasió favorable, perquè Festo havia mort i Albino estava encara de camí, convocà una reunió (literalment, sanedrí) de Jutges i els dugué el germà de Jesús (anomenat Messies) que es deia Jaume, i a alguns altres, acusats de transgredit la llei, i els hi entregà, perquè morissin apedregats». 
Aquesta narració, però, suscita algunes curiositats. Una: que consideri Jesús un personatge menor. Si l’anomena no és tant per ell mateix sinó per a ubicar Jaume (Jacob), un nom tant corrent entre els Jueus, que es veu obligat a situar-lo en la seva línia genealògica. I en comptes de dir: fill de Jasé (Josep, que possiblement ningú coneixia) el relaciona amb el membre de la família més conegut. Però, per altra banda, es curiós que escrivint com ho fa pels no jueus, no pensi que hagi de detenir-se a explicar qui és aquest Jesús, tot i que el cita per ajudar a identificar Jaume. Això fa pensar als investigadors, que en l’original (que no s’ha trobat) Flavi Josep podia haver presentat prèviament a Jesús i explicat alguna cosa sobre ell. El més probable és que en el text autèntic de les Antiguitats hi hagués alguna referència a Jesús que s’hagués perdut en la traducció.
Malgrat tot, els investigadors no dubten de la seva autenticitat, perquè cap cristià s’hagués atrevit a identificar el líder de la comunitat cristiana de Jerusalem d’una manera tant distant. Ells mai no haguessin dit: «el germà de Jesús» sinó: el germà del Senyor, que és com Pau anomenava Jaume. (cf Ga 1,15-19)
Apunts: Salvador Sol, sobre el llibre de John P. Meier: Un judio Marginal

dijous, 17 de novembre de 2016

PRENDRE LA CREU

L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant: Solemnitat de Crist Rei – C (Lluc 23,35-43)

El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se'n reien dient: --Ell que va salvar-ne d'altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit!
També els soldats l'escarnien: se li acostaven a oferir-li vinagre i deien: --Si ets el rei dels jueus, salva't a tu mateix!
Sobre d'ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»
Un dels criminals penjats a la creu l'injuriava dient: --¿No ets el Messies? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres!
Però l'altre, renyant-lo, li respongué: --¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal. I deia: --Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne.
Jesús li digué: --T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís. (Lc 23, 35-43)

divendres, 11 de novembre de 2016

PER A TEMPS DIFÍCILS



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 33 durant l’any – C (Lluc 21,5-19)

Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives. Jesús digué: --De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat.
Llavors li preguntaren: --Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?
Ell digué: --Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i també: "El temps arriba." No aneu darrere d'ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.
Després els va dir: --Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.
Però abans de tot això us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però no es perdrà ni un de sol dels vostres cabells. Amb la vostra perseverança salvareu la vida! (Lc 21,5-19)

divendres, 4 de novembre de 2016

A DÉU NO SE LI MOREN ELS SEUS FILLS



L’evangeli del diumenge


Veure comentari de J.A.Pagola, clicant: Diumenge 32 durant l’any – C (Lluc 20,27-38)
Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: --Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. També el segon i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. Finalment va morir també la dona. Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?
Jesús els respongué: --Els qui viuen en aquest món es casen, però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu.
I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen. (Lc 20,27-38)

 


 


0)

LES FONTS DE LA CRISTOLOGIA



Apunts,  2a.  Trobada (Curs 2016-2017).

La font principal del nostre coneixement del Jesús històric són els quatre evangelis canònics (Marc, Mateu, Lluc i Joan), que pels cristians formen part del Nou Testament, Malgrat que els evangelis no es van escriure per explicar la història de Jesús, sinó que la seva finalitat va ser la de proclamar i enfortir la fe en Jesús com a Fill de Déu, Senyor i Messies, que va ser crucificat, va ressuscitar d’entre els morts i tornarà gloriós per a jutjar el món.
Però els evangelis no parteixen d’una font comuna i presenten grans diferències. Els investigadors «crítics de les formes» o mètode exegètic (1920-1930) van intentar assenyalar les fonts. El de Marc, el més antic, recull una col·lecció de tradicions orals i escrites (Font Q) que unides entre sí, perfilen el personatge i les paraules clau que va dir.
També s’adonen que Mateu i Lluc (entre el 80 i 90 dC.) coincideixen en alguns relats, partint de fonts diferents, però explicats i ordenats a la manera pròpia de cada autor, i atenent a la seva pròpia visió teològica.
Per exemple, en el dit «Sermó de la Muntanya» Mateu presenta nou motius de felicitat: Feliços els pobres en l’esperit, etc. (Mt 5.1-12) mentre que Lluc ho presenta com a benaurances: Benaurats els pobres, etc. I només en menciona quatre, això sí coincidents, no en les paraules però sí en essència. Ara bé, Lluc afegeix quatre malaurances: Ai de vosaltres... (Lc 6,20-26) que Mateu no esmenta.
Tot i que les fonts principals provenen dels Evangelis canònics, els investigadors estableixen una distinció entre fonts fortes: Marc, Font Q i Pau, i fonts febles: Mateu i Lluc, perquè aquests dos es recolzen bàsicament en els escrits dels anteriors.
En aquesta investigació es posa molt èmfasi en determinar les paraules exactes pronunciades per Jesús. En ple s-XX, Joachim Jeremies, va intentar reconstruir des de l’original arameu diverses dites històriques que poguessin semblar autèntiques de Jesús. Però el problema rau en que Jesús solia repetir les seves ensenyances de diverses maneres i en moments diferents, i per tant s’imposa la lògica conclusió de que cap forma d’una dita es pugui assegurar o negar que sigui l’original. Per tant, només podien reproduir l’essència dels ensenyaments conservats en el record de les seves comunitats.
Fins i tot en el relat sobra el pa i el vi en l’últim sopar, que va ser un acte únic els evangelis sinòptics presenten lleugeres diferències, tot i que coincideixen a posar en boca de Jesús: «Això és el meu cos» en donar-los el pa i, «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, etc.». en oferir-los la copa. En els tres les paraules són les mateixes. Tanmateix, qui descriu, possiblement, les paraules més exactes i les escriu quan encara són vius els que van assistir al sopar, és Pau (1Co 11,23-26); són les «paraules eucarístiques» que reciten a la missa.
També hi ha petites diferències entre Mateu i Lluc en les paraules del Parenostre. (Mt 6,9-13) i (Lc 11,2-4) Cal constatar, però, que només ells parlen d’aquesta important oració.
Per complicar una mica més les coses els investigadors s’adonen que en el quart evangeli, Joan va al seu aire, centrant el ministeri de Jesús no a la Galilea, com en els sinòptics, sinó més aviat a la Judea i a Jerusalem. Aquest evangeli és l’únic que té un «pròleg» en el que situa Jesús formant part de la Trinitat i un «epíleg», probablement afegit per un redactor final, on diu: «Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom». (Jn 20,30-31)

Apunts: Salvador Sol
Llibre: John P. Meier. Un judio marginal, I

divendres, 28 d’octubre de 2016

PUC CANVIAR?


  

L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant: Diumenge 31 durant l’any – C (Lluc 19,1-10

Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: --Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.

Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien: --Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!
Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: --Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.
Jesús li digué: --Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut. (Lc 19, 1-10)